SEGRE

Creat:

Actualitzat:

No ha estat cap sorpresa l’informe del Tribunal Suprem en contra dels indults als dirigents del procés, perquè pot entendre’s que defensin la seua sentència i fins i tot que la justifiquin, però ja no és tan comprensible que contradiguin criteris jurídics exposats anteriorment pels seus components i que entrin en valoracions polítiques al parlar d’actitud antidemocràtica o insinuar un “autoindult” perquè ERC recolzi el Govern de l’Estat en ocasions i alguns dels seus dirigents es beneficiïn de la mesura. Oblida que es van indultar els dirigents del PSOE condemnats pel cas GAL amb l’informe favorable del tribunal i amb l’argument que “els autors no van actuar amb finalitats d’interès personal o egoista”, perfectament extrapolable als dirigents condemnats.

Insisteix el Suprem que no hi ha indici de penediment, requisit que ni està contemplat per la llei ni tampoc per la jurisprudència existent, i només cal recordar el cas de Tejero, que va comptar amb l’informe favorable del Suprem, que el Govern espanyol no va concedir, perquè afavoria la convivència pública i “per contribuir a l’oblit d’uns fets que han de quedar en el passat”. Una cosa que també podria aplicar-se en aquest cas, però que el tribunal no ha considerat perquè estima que no hi ha concòrdia.

També pot qüestionar-se que el Suprem es pronunciï globalment i no individualment, incloent en la mateixa argumentació l’exvicepresident Junqueras i activistes com Cuixart o Sànchez, i fins i tot exconsellers que estan en llibertat com Santi Vila. Si els indults són individuals perquè estan prohibits constitucionalment els generals, també hauria de ser individual el raonament del Suprem sobre cada cas.

Però, a més, el Suprem oblida que l’indult és una mesura de gràcia que concedeix el poder executiu i no està sotmesa a raonaments jurídics, sinó a una decisió política que en uns casos és amb l’objecte de la convivència, en d’altres al considerar complert el càstig o per una casuística tan àmplia com els milers que s’han concedit. El mateix president del Suprem, Carlos Lesmes, en un vot particular contra el recurs a un indult a un conductor kamikaze deia que “en un acte graciable com és l’indult, la decisió de concedir-lo o no se situa extramurs del dret” i “no està subjecte a cap tipus d’element reglat sinó a altres consideracions alienes al dret”.

És a dir, a la decisió política, a la qual s’oposen de ple, alineant-se clarament amb les postures del PP, que d’altra banda és el partit que ha proposat la majoria dels ponents. Al marge de la batalla política, que evidentment es plantejarà, tampoc un s’ha d’escandalitzar perquè la meitat dels indults concedits des del 2011 es van fer efectius amb informe contrari de jutges o fiscals.

I pel bé de la convivència, en aquest cas el govern de Sánchez no hauria de fer marxa enrere.

tracking