Protegir la naturalesa, obligació de tots

Reiterar que l’any passat va ser el més atípic viscut per la majoria de ciutadans és més que una obvietat. Després del confinament obligatori, des del decretat a nivell domiciliari, municipal, comarcal fins al nacional, el primer que vam fer va ser ampliar fronteres dins de les possibilitats, amb escapades a la platja o a espais naturals, sempre dins de les fronteres catalanes, fins que es va poder superar el límit de la comunitat.

Els paratges del Pirineu i el Prepirineu van ser algunes de les destinacions preferides en aquesta etapa de sortides properes i això va comportar massificacions rarament vistes fins llavors. Per evitar que es repeteixin situacions similars en un futur, amb les vacances d’estiu a punt de començar i amb la suavització de les restriccions sanitàries, les administracions responsables d’aquests enclavaments naturals han posat fil a l’agulla per evitar allò tan gastat com és “morir d’èxit” per l’allau de visitants.

Així, amb l’objectiu final de preservar un entorn natural idíl·lic, en alguns casos s’ha optat per aplicar una taxa d’accés que s’imposa, en la majoria d’ocasions, als vehicles; en altres la solució passa per fer reserva prèvia per poder entrar en aquests espais i, finalment, es mantenen solucions clàssiques com la que ja està vigent des de fa anys al Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici i que consisteix que només està permès accedir-hi amb taxi autoritzat. Tots hem de ser conscients que cal implementar mesures per conservar un medi ambient ja amenaçat per si mateix pel canvi climàtic i, per descomptat, respectar-les.

A més està a les nostres mans no només preservar aquests espais naturals, sinó també millorar-los, evitant qualsevol tipus d’agressió i restaurant les que puguem detectar, ja sigui en forma d’abocaments o de desperfectes a l’entorn. El futur del nostre planeta depèn també de petits gestos que, a poc a poc, hem d’anar incorporant al nostre dia a dia.

L’hi devem a les generacions que ens succeeixin i ens ho agrairan.

Les mascotes, altres víctimes

La xifra de mascotes censades a les comarques de Lleida dobla la de nens i nenes menors de deu anys a Ponent, la qual cosa demostra que els animals de companyia s’han convertit en un membre més de les famílies, amb els seus avantatges i inconvenients. I és que en el 80% de casos de violència domèstica en llars que compten amb mascotes els agressors amenacen de matar-les o fer-los mal per així infligir més càstig a les seues víctimes. Davant d’aquesta situació són d’aplaudir iniciatives com la del programa VioPet, que crea cases d’acollida d’animals domèstics de dones que pateixen violència masclista fins que aquestes puguin trobar un lloc segur per viure.