La llengua no és el problema

Van començar ahir les proves de selectivitat, en les quals fins dijous els 2.295 alumnes que es presenten a les comarques de Lleida es juguen el seu futur universitari, no tant per aprovar-les, ja que la immensa majoria, més del 90 per cent, habitualment les supera, sinó per la transcendència de la nota a l’hora de triar carrera en funció de la nota de tall. Com en la cita de l’any passat, les mesures contra la Covid van marcar les proves, amb obligació de mascaretes, distància de seguretat i descentralització dels punts d’examen, que com l’any passat es van fer a Lleida, Tàrrega, Tremp, Vielha i la Seu, on com a novetat es van traslladar a un poliesportiu per guanyar amplitud.

No hi ha hagut problemes gràcies a l’experiència de l’any passat i que la situació sanitària està molt més controlada.

La segona novetat d’aquest any era la interlocutòria dictada dilluns pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en què, a requeriment de l’Assemblea per una Escola Bilingüe, s’ordenava que els alumnes poguessin disposar de l’enunciat de les preguntes en català, castellà i aranès, una cosa que segons la conselleria d’Universitats ja es facilitava en totes les proves.

De fet, abans de començar l’examen es preguntava qui volia els enunciats en castellà i se’ls facilitava sense cap problema i, segons les primeres estimacions, tot just un 5 per cent dels alumnes va demanar fer-ho en castellà sense que es registrés cap incidència. La dada mostra d’entrada que no hi ha un problema lingüístic a les aules per molt que algunes entitats insisteixin en els seus recursos, també que hi ha un alt nivell de normalització com indica el 95 per cent d’exàmens en català, cosa que demostra que la immersió funciona sense perjudici dels drets dels alumnes que opten per fer les proves en castellà, i sobretot que hi ha més normalitat a les aules que en altres àmbits de la societat, que continuen entossudits a convertir la llengua en un problema i no en un instrument de comunicació i entesa.

Apagada d’internet

Una fallada en el proveïdor d’accés a internet, Fastly, ha deixat sense servei durant una hora milers de webs a tot el món, des de grans empreses fins a mitjans de comunicació, passant per alguns governs, que van haver de paralitzar els seus serveis burocràtics. Fastly és una de les més importants xarxes de distribució de continguts i les pàgines afectades utilitzen els seus serveis de computació al núvol per operar, i amb la fallada s’han quedat penjades. Una mostra de la dependència mundial d’unes quantes empreses que monopolitzen els serveis i que tenen l’economia mundial a les seues mans.