La capitalitat somiada per tots

En l’equador del seu mandat, l’alcalde Pueyo va llançar el seu repte per al futur amb l’horitzó 2030 en què Lleida hauria de ser la capital agroalimentària i tecnològica del sud d’Europa. Ho subscrivim tots i havia estat també l’objectiu marcat pels seus predecessors a la Paeria, que ja van fer els primers passos amb l’impuls del parc científic i tecnològic de Gardeny, que sens dubte ha estat un dels grans èxits de la ciutat com va reconèixer el mateix Pueyo en la seua conferència.

La qüestió ara és com aconseguir aquesta capitalitat que necessita evidentment la complicitat del sector agrari i també el suport decidit de les institucions catalanes i estatals, com va succeir en el seu moment amb Gardeny. En aquest sentit, l’alcalde va expressar més desitjos que concrecions perquè no va definir com s’ha d’assolir aquesta capitalitat, mentre que és una evidència que bona part de les grans empreses agroalimentàries de les nostres comarques han apostat per deslocalitzar inversions aprofitant les facilitats que aconsegueixen per altres latituds i en vista de les rèmores que algunes han trobat, per exemple, per crear àrees logístiques.

També apunta a l’ampliació del sòl industrial, que certament és fonamental atès que els polígons del Segre i Camí dels Frares registren alts nivells d’ocupació, però cal recordar que el projecte de Torreblanca-Quatre Pilans porta més d’una desena d’anys aturat i encara està en els tràmits previs, mentre que Torre Solé és una iniciativa privada. .

Pel que fa a Gardeny, que certament és una aposta de futur, segueix pendent que es millorin les infraestructures, els accessos i un plantejament per a les àrees sense ocupar que reclamen a crits un mínim de manteniment. També queda per concretar la política comercial, més enllà del laboratori per impulsar la digitalització dels comerços, amb projectes pendents, alguns a l’espera de concretar-se i altres de rebutjats per l’actual equip de govern.

En el que sí que podem estar tots d’acord és en la necessitat d’apostar per la incorporació dels joves al mercat laboral potenciant les seues habilitats digitals, perquè l’atur juvenil és una de les xacres que no ens podem permetre i perquè aquest sector ha estat un dels més perjudicats per la crisi sanitària. I sobre la pandèmia, és cert que Lleida ha mostrat una gran capacitat de resiliència, suportant fins i tot decisions polítiques tan injustificades com el confinament del juliol, i que també hauria d’aprofitar-se ara aquesta capacitat per encapçalar la recuperació econòmica.

Una bona palanca seran els fons Next Generation si s’aconsegueix una bona distribució territorial i sectorial, i realment arriben a les petites i mitjanes empreses, i en això la Paeria sí que ha de jugar un paper decisiu assessorant i col·laborant amb les empreses.