Després dels indults, hora de dialogar

El Consell de Ministres va aprovar els indults, el rei els va firmar ahir a la tarda, avui seran publicats al BOE i la sortida dels nou dirigents del procés empresonats ja només dependrà dels tràmits burocràtics, malgrat que alguns ja gaudien de permisos de sortida. El raonament dels indults insisteix en el que va esbossar dilluns Pedro Sánchez al Liceu en el sentit que és la millor decisió per a Catalunya i Espanya, que són plenament constitucionals per molt que el PP anunciï recursos, i que és la mesura més adequada per sortir de la profunda crisi social i política que arrosseguem en els últims anys.

Finalment, es perdonen les penes de presó pendents per sedició i malversació, mantenint-se la inhabilitació fixada, i s’inclou una clàusula per la qual els indults es revertirien si els indultats cometen un delicte greu en un període que oscil·la, segons les condemnes, entre els tres i els sis anys. Al ser indults individualitzats, s’aporten raonaments específics que van des de la consideració com una persona clau per a la restauració de la convivència fins a la voluntat d’eliminar “una falsa percepció d’injustícia”, i en diversos casos el rebuig expressat a la via unilateral, dins d’una consideració general que els líders independentistes no van ser condemnats per les seues idees, sinó per la comissió d’uns actes contraris a l’ordenament jurídic, però que “el càstig penal ofereix una utilitat limitada a l’hora de solucionar conflictes com el que viu la societat catalana”.

És a dir, que la judicialització del conflicte del qual s’havia fet ús i abús com a únic argument per afrontar-lo no serveix i que és imprescindible buscar vies polítiques per restablir el diàleg. .

I en això estem una àmplia majoria: els indults eren necessaris per acabar amb el patiment dels dirigents i les seues famílies, per corregir unes penes exagerades i per crear un nou clima que permeti recuperar el diàleg. És l’aposta de Sánchez que alguns han qualificat com un acte de fe perquè necessita que l’altra part, els independentistes, també moguin fitxa amb gestos de distensió.

És de suposar que alguna cosa deuen tenir pactada perquè els indults no poden ser una finalitat en si mateixa, sinó un instrument per avançar, encara que és comprensible que les primeres reaccions independentistes siguin considerar els indults com un gest insuficient. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va declarar ahir que els indults ajuden a donar credibilitat a la taula de negociació, però també que és el moment d’avançar cap a un referèndum acordat.

Com ja han avançat alguns membres del Govern central, a la taula de diàleg es podrà parlar de tot i no hi haurà temes exclosos, malgrat que les postures, com és comprensible, estiguin allunyades, però sense parlar i negociar serà impossible una solució. Fent-ho, hi ha almenys .

alguna oportunitat.