Molts impostos i llum molt cara

No ha passat ni un mes des que es va implantar el nou rebut de la llum, que suposadament havia de suposar un estalvi per als consumidors que aprofitessin les hores vall, i el Govern central ja ha de prendre noves mesures davant de la inevitable evidència que els preus que pagarem per la llum s’han disparat aquest mes amb pujades de fins al quaranta per cent. I l’únic que pot fer per frenar aquesta escalada és reduir part de la càrrega fiscal que suporta cada quilowatt, més concretament l’IVA, amb una rebaixa per al consumidor del 21 per cent al 10 de forma temporal mentre segueixin els preus pels núvols.

No és cap barbaritat encara que es calcula que la rebaixa costarà mil milions d’euros a les arques d’Hisenda perquè els espanyols estem entre els que paguem més IVA per la llum, dos punts més que Alemanya, 2,6 més que la mitjana de l’eurozona, vuit punts més que Irlanda, onze més que Itàlia o quinze més que Portugal, cosa que és un dels factors que expliquen que a Espanya el rebut de la llum estigui entre els més cars d’Europa. Però no només paguem l’IVA més car sinó que arribem a pagar un 57 per cent de l’import en diversos impostos o altres recàrrecs, de manera que al 21 per cent d’IVA que ara es rebaixa cal afegir l’impost sobre l’electricitat que representa gairebé un cinc per cent, impostos municipals, incentius a les renovables, cogeneració i residus, costos de transició a la competència, peatges per la utilització de les xarxes, lloguer d’aparells, pèrdues de transport i operacions i, evidentment, retribucions a les operadores.

. Tots aquests pagaments estan regulats pel Govern estatal i uns van a les arques d’Hisenda o municipals i altres a les dels operadors elèctrics, i a això cal afegir el que representa estrictament el cost de la producció d’energia, que ve a representar només una quarta part del rebut i que no ve fixat pel Govern, a diferència dels altres conceptes, sinó pel mercat i en funció de l’oferta i la demanda. Compradors i venedors d’energia, que de vegades pertanyen al mateix grup empresarial, es reuneixen a l’Operador del Mercat Ibèric d’Energia i fixen els preus hora a hora, casant oferta i demanda a partir de la més barata i acabant per la més cara mitjançant un sistema d’algoritmes i, si no hi ha prou energia barata, es va comprant la cara i, lògicament, apujant el preu.

. Cal afegir-hi el preu dels drets d’emissió de CO2 que les companyies han de comprar per poder produir energia contaminant, que també s’han duplicat, per la qual cosa el rebut encara puja més. El Govern no controla aquesta fixació de preus i és més fàcil que els operadors es posin d’acord per fer-los pujar i, com que fins ara tampoc renunciava a tenir una de les fiscalitats més elevades, paguem un dels rebuts més cars d’Europa.