El somni olímpic del Pirineu

La Generalitat ha fet el primer pas per sol·licitar oficialment l’organització dels Jocs Olímpics d’Hivern per al 2030 amb una carta al president del Comitè Olímpic Espanyol en la qual concreta la possible candidatura Pirineus-Barcelona. De moment, és una precandidatura perquè primer haurà de superar les diferències entre els seus promotors, JxCat i ERC van votar en diferent sentit la setmana passada, després d’anar de la mà de la “cohesió social i territorial i la sostenibilitat”, posades com a condicions pel president Aragonès per formalitzar la candidatura; aconseguir a continuació el suport del COE, que pot complicar-se perquè Aragó se sent ofès per la seua exclusió d’una candidatura pirinenca, i finalment superar candidatures com les de Salt Lake City o Sapporo, entre d’altres. Però és un primer pas que respon a un vell somni olímpic de les comarques del Pirineu com una oportunitat de millorar les infraestructures, captar inversions i promocionar-se turísticament arreu del món, encara que de moment no es coneix el projecte i només se sap que donarà molt protagonisme a Barcelona i les seues estacions més pròximes, sense que s’hagi concretat el paper reservat a les comarques de Lleida més enllà d’unes declaracions a SEGRE de l’anterior secretari de l’Esport, Gerard Figueras, en què explicava que Beret acolliria l’snowboard i el freestyle; el Pallars o l’Alta Ribagorça, l’esquí de muntanya, si n’hi hagués, i Espot, el telemarc.

S’hauria de concretar i reclamar per a les pistes de Lleida proves de nivell i no centrar-ho tot al voltant de l’àrea de Barcelona si volen llançar una candidatura pirinenca. I també s’haurà de definir l’àmbit de la consulta prèvia sobre els Jocs a què s’han compromès i que la CUP, que està en contra dels Jocs, limita a la ciutadania de les comarques pirinenques, Val d’Aran, Alta Ribagorça, els Pallars, Alt Urgell, Cerdanya, Berguedà i Ripollès. Els precedents són perillosos perquè a gairebé totes les seus que van fer votació prèvia va guanyar el no: Munic, Calgary, Innsbruck, Cracòvia, Hamburg i fins i tot Oslo, on després va rectificar el govern.

S’ha començat a caminar i caldrà exigir més concrecions sobre el suport real i l’equilibri territorial abans de somiar amb els Jocs del Pirineu.Ruptura consumadaCom era previsible, els tres socis que van firmar el pacte per governar la Paeria han consumat la ruptura amb la marxa del Comú de l’equip de govern. Era l’única sortida possible en vista de les diferències expressades que van culminar amb la destitució de Talamonte com a tinent d’alcalde. Es mantenen els eixos de l’acord programàtic i ERC i JxCat tenen prou majoria per aplicar-lo.