El bosc que no deixa veure els arbres

Hi ha una crisi sanitària provocada per una altra crisi sanitària. La pressió assistencial originada per la pandèmia de la Covid-19 ha provocat que tant els CAP com els centres hospitalaris hagin d’ajornar visites no urgents, així com cirurgies. Només a les comarques de Lleida s’han retardat més de cinc-centes operacions.

Fa mesos que els responsables sanitaris alerten que la tensió que suporta el sistema no pot eternitzar-se perquè tindrà conseqüències a mitjà i llarg termini. Preocupa, en especial, la detecció precoç de malalties i el seguiment de pacients crònics. Són altres afectats per la pandèmia.

En la primera onada de la malaltia es van multiplicar els llits hospitalaris i d’UCI. Aprendre dels errorsDe fet, van arribar a doblar-se. Però això va ser a costa de l’atenció de la resta de patologies.

L’Atenció Primària ja tenia problemes de falta de personal i recursos i la Covid no ha fet més que agreujar la situació. S’han hagut de deixar en segon pla els diagnòstics precoços i el control dels malalts crònics perquè les prioritats eren altres: atendre els contagiats. Els professionals han hagut de fer-se càrrec dels infectats confinats, dels contactes, de donar servei a les residències i, des de fa vuit mesos, centrar-se en la campanya de vacunació.

I als hospitals no han anat millor les coses. .