Drets individuals i bé comú

Tots els indicadors epidèmics continuen millorant a Lleida i la resta de Catalunya, amb una disminució de la velocitat de propagació del virus, menys hospitalitzats, menys morts i un índex de risc de rebrot que ha tornat al nivell de finals de juny, la qual cosa fa entreveure el final de la sisena onada de la Covid a Ponent, la cinquena a la resta del país, després de més de dos mesos. Bona notícia sens dubte, però l’experiència d’aquesta pandèmia si alguna cosa ens ha ensenyat és a no llançar les campanes al vol abans de temps. Primer perquè encara moren una mitjana de 14 persones al dia a Catalunya a causa del coronavirus, segon perquè les noves variants, que n’hi ha i n’hi haurà, no sabem com es comportaran davant de les actuals vacunes, i tercer perquè existeixen massa persones que encara no s’han immunitzat.

Especialment alarmants i sorprenents són les dades de Lleida sobre el grup de persones de més de 40 anys, entre els quals hi ha encara 30.000 lleidatans que no han rebut ni una sola dosi. Les llibertats individuals són un dret a defensar sempre, tant a nivell religiós com polític, sexual, ideològic o vivencial, però la salut pública és un bé major que hauria de prevaler. Aquests ciutadans tenen tot el dret a no vacunar-se, però si la seua negativa posa en perill la reducció de la pandèmia, els poders executius, legislatius i judicials haurien d’imposar-los unes limitacions als seus moviments i interaccions perquè el seu dret, que el tenen, no perjudiqui la resta.

La immunitat de grup és vital perquè per fi puguem vèncer el virus.Millor atenció als sensesostreEl pavelló 3 de la Fira de Lleida va acabar dimarts la seua funció com a alberg per donar serveis diversos a persones que acudeixen a la ciutat durant la campanya de la fruita a la recerca de feina. Al marge que les xifres siguin molt menors a les de l’any passat, un total de 8.174 pernoctacions davant de les 14.563 de 2020, és acceptable reconèixer que s’han evitat les desoladores imatges de desenes de persones amuntegades al nucli antic de Lleida sense feina, dormint al ras i en moltes ocasions sense res per menjar. .