La renovació urgent del poder judicial

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va reivindicar ahir la independència judicial i es va mostrar molt dur a l’hora de defensar que la justícia “mai ha estat un obstacle per a la pau”, ni tan sols quan es va intentar contraposar la concòrdia davant els indults dels líders del procés, va dir, i la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que va reclamar que quedi al marge de la lluita partidista.

Després de mostrar suport a la tasca dels jutges, en general, i del Suprem, en particular, a l’impartir justícia, com a “instrument fonamental per salvaguardar l’ordre públic i per tant la convivència pacífica entre els ciutadans”, va demanar que el Consell desaparegui de l’escenari de la lluita partidista i que les forces polítiques concernides, amb “patriotisme constitucional” i generositat, assoleixin en les pròximes setmanes l’acord necessari per a la renovació. Només podem estar d’acord amb Carlos Lesmes en la urgent necessitat de renovar el poder judicial perquè no fer-ho sí que és un flagrant incompliment de la Constitució espanyola que tant invoca.

Que el Suprem ha estat i és un gran contrapoder al legislatiu és del tot evident, com així l’hi han fet arribar diversos informes internacionals de més rang.

Carregar contra els indults atorgats pel Govern espanyol als líders del procés, com va fer ahir, no només contravé les mateixes lleis, que els contemplen i avalen en la gran majoria de casos en què no hi ha delictes de sang pel mig, sinó que és una intromissió més en el procés de diàleg que vol auspiciar l’executiu per resoldre el problema amb Catalunya. Que alguns estaments de la judicatura i del PP volen continuar fent política des de la rebotiga i el poder que els donen les togues està reconegut per diversos enregistraments que han vist la llum, i Carlos Lesmes el que ha de fer és forçar aquesta renovació que porta esperant tres anys i que perjudica seriosament tota la Justícia espanyola.

Sense escrúpols Que el propietari d’un pis a Pardinyes hagi tingut el desvergonyiment de cobrar el lloguer a una família del barri, mentre ell no pagava la hipoteca per l’immoble al banc, és d’una manca d’escrúpols inqualificable i per descomptat és una bona notícia que la PAH hagi pogut aturar el desnonament instat per l’entitat financera, de la qual ell era el deutor.

Evidentment hi ha moltes causalitats en cada desallotjament i també hi ha petits propietaris molt perjudicats per impagaments de vulnerables, però el cas que ens ocupa requereix una solució perquè sota cap prisma aquests inquilins no poden ser els perjudicats..