N'hem après res?

D’acord amb els indicadors que anem coneixent, tot apunta que la pandèmia del coronavirus està controlada amb índexs de rebrot baixos, nivell de vacunació alt, pressió hospitalària que torna als barems normals, retorn al col·legi sense incidents i gradual recuperació de la normalitat en actes públics, espectacles o esdeveniments esportius.

Comença a ser moment de mirar cap enrere, analitzar el que hem viscut aquest any i mig, reflexionar també sobre el que s’ha fet o esmentat sobre la pandèmia i valorar com ens ha afectat aquest període i si es poden extreure conclusions positives o negatives i si realment hem après res d’aquesta experiència. Val la pena recordar aquells eslògans bonistes de temps de la quarantena en què s’assegurava que junts ens en sortirem, que en sortirem més forts i serem més solidaris.

Certament, n’estem sortint perquè hi ha hagut un extraordinari esforç sanitari i científic per produir i subministrar vacunes, però difícilment es pot dir que en sortim més forts quan hem hagut de lamentar milers de morts i milions de malalts o quan l’economia ha tingut la caiguda més gran des d’èpoques de guerra, i a mesura que es normalitzava la situació tampoc podem presumir de solidaritat perquè estem deixant podrir milions de vacunes a Occident quan les necessiten a la resta del món, perquè les ganes de festa fan saltar les mesures de seguretat i sovint han derivat en vandalisme i gamberrades, perquè altres imposen les seues creences personals a la salut i la seguretat col·lectives o perquè els que ens dirigeixen segueixen imposant petits ajustaments curtterministes a una visió de futur oberta i solidària.

Geometria variable Probablement és inherent a la condició humana, però estem tornant als mateixos errors d’abans de la pandèmia, hem oblidat amb rapidesa les bones intencions i el propòsit d’esmena dels temps de quarantena i amb la pandèmia encara s’han aguditzat més les diferències entre rics i pobres. I si no escarmentem, hi caurem una altra vegada.