L'hostaleria es recupera

A mesura que les xifres de la Covid van perdent impacte, els diferents sectors econòmics van recuperant la normalitat, s’aixequen els ERTO, torna la presencialitat i es va normalitzant l’activitat. Encara és aviat per fer balanç, però un dels sectors més damnificats, l’hostaleria, es va reunir aquest dilluns per valorar la situació i van destacar que malgrat les negres previsions que tancaria el 40 per cent dels negocis a Lleida, els afectats estan entre el 10 i el 20 per cent, un terç menys dels previstos, ressaltant que els bons resultats dels dos estius en què hem estat sota la pandèmia han estat un salvavides pel bon comportament del turisme interior. El més significatiu de cara al futur és que la clientela té ganes de tornar a bars i restaurants com s’ha vist quan s’han aixecat les restriccions i que hi ha voluntat de recuperar el temps perdut i veure el vas mig ple, malgrat que hi ha hagut un notable descens de la facturació i que per a qualsevol sector és una tragèdia que tanqui el deu per cent dels seus establiments.

Afortunadament és un sector dinàmic que recuperarà el pols a mesura que es reactivi la demanda perquè el pitjor ha passat i perquè hi ha previstos mecanismes com els certificats Covid que fins i tot en el supòsit de repunts permetria mantenir l’activitat. El sector ha de mantenir la resiliència que ha demostrat, la seua capacitat d’adaptar-se a temps complicats, i com la resta de la societat, aprendre del que hem viscut i en aquest sentit caldrà mantenir la guàrdia perquè es respectin les distàncies entre taules, tant als interiors com a les terrasses, per extremar les mesures sanitàries, per controlar els aforaments en espais interiors i també per aprofitar les noves oportunitats de negoci que s’han potenciat durant la pandèmia, com l’oferta de menjars a domicili o els càterings que han permès mantenir-se a molts establiments durant els mesos més durs. Són novetats que es mantindran i el sector sabrà adaptar-se.Anul·lada la plusvàlua

El Constitucional ha anul·lat l’impost de plusvàlua que cobren els ajuntaments quan es ven, s’hereta o es dona un habitatge, a l’entendre que el càlcul de la base imposable no respon a la plusvàlua realment obtinguda i en conseqüència atempta contra el principi de capacitat econòmica.

El càlcul de la base imposable es feia aplicant una regla mecànica per la qual sempre hi havia augment del valor, al marge de l’evolució del mercat real. No té efecte retroactiu, però representa un cop per als ajuntaments, que recaptaven 2.500 milions anuals per aquest tribut.