SEGRE
El pati del col·legi i l’escola bressol de Vinaixa, l’octubre del 2019 després del pas del temporal DANA.

El pati del col·legi i l’escola bressol de Vinaixa, l’octubre del 2019 després del pas del temporal DANA.MAITE MONNÉ

Creat:

Actualitzat:

Fins i tot si a Occident tots ens tornéssim vegans demà i no ens moguéssim de casa, això no aturaria la catàstrofe planetària, assegura Philipp Blom, autor d’El que està en joc, un dels llibres de referència sobre la situació mundial davant del canvi climàtic. Des d’ahir i fins al 12 de novembre els líders mundials es reuneixen a Glasgow per donar-se una oportunitat per salvar el planeta. La Xina i Rússia no hi són (la primera és la que aboca més CO2 a l’atmosfera i, per tant, la que més contribueix que la Terra acumuli energia del Sol més ràpid del que la irradia i produeixi l’escalfament global), però hi han enviat un dels seus màxims experts en el tema, cosa que demostra un cert compromís de col·laboració.

Les esperances en aquesta cimera són com sempre relatives, perquè, si bé es fan grans discursos i s’accepten uns mínims per revertir la situació, quan arriba el moment d’aplicar el que s’ha acordat o de gravar els que no frenin el consum d’energia bruta, els governs es queden a mig camí davant del gran poder de l’statu quo de les economies del món occidental. Un avió, per posar un exemple senzill, emet set vegades més CO2 que l’AVE o que qualsevol altre tren d’alta velocitat, però fomentar el transport per ferrocarril i frenar l’aeri és una cosa que requeriria unes inversions i un canvi en el sistema econòmic que cap país pot assumir al cent per cent. Però és evident que no ens podem quedar creuats de braços a l’espera de l’apocalipsi planetària i és responsabilitat dels governs agafar el timó del canvi de forma immediata.

A Lleida, només cal recórrer a l’estadística per comprovar que cada vegada plou menys i fa més calor, que la cota de neu puja i hi ha menys glacials, que els rius són menys cabalosos i que, quan creixen, ho fan a causa de temporals que provoquen tota mena de desgràcies i que l’esquí ha de recórrer a la innivació artificial per suplir l’escassetat de precipitacions. La pujada del nivell del mar també és innegable a les costes catalanes i la irreversibilitat de l’escalfament global ens obliga a tots a contribuir a aquest SOS per salvar la Terra. L’activista Greta Thunberg va assegurar tot just arribar a Escòcia que anem en la direcció equivocada i que dels acords a París a l’última cimera del 2015 molt poc s’ha aplicat per revertir l’augment de la temperatura del planeta produït per l’augment de gasos amb efecte d’hivernacle.

No és fàcil canviar en uns quants anys allò que s’ha anat destruint en dècades, però cada ciutadà i cada administració, des dels ajuntaments fins a l’ONU, tenim una obligació personal i col·lectiva amb el futur. Mobilitat, residus, energies, indústries i fins i tot el lleure són paràmetres que hem de reconvertir immediatament per assegurar el futur de la humanitat.

El pati del col·legi i l’escola bressol de Vinaixa, l’octubre del 2019 després del pas del temporal DANA.

El pati del col·legi i l’escola bressol de Vinaixa, l’octubre del 2019 després del pas del temporal DANA.MAITE MONNÉ

tracking