Una col·laboració molt complicada

Amb la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern sembla que es reviu la vella història tan repetida de vendre la pell de l’os abans de caçar-lo: encara no es coneix el projecte tècnic, ni està formalitzada la proposta davant del Comitè Olímpic Espanyol, ni assegurat el seu suport i tampoc evidentment no està garantida la victòria al Comitè Olímpic Internacional davant d’altres candidatures potents, però aquí ja tenim enfrontaments entre partidaris i detractors dins del territori, esperem la consulta al Pirineu i es percep un entusiasme molt dispar entre les comarques pirinenques, molt a favor, i la capital que encapçala la candidatura, més escèptica. I per si faltaven obstacles, el president d’Aragó afegeix un altre conflicte institucional amb la plantada d’última hora a l’entrevista concertada amb el president de la Generalitat on havien d’abordar la qüestió dels Jocs, entre d’altres. La decisió de Lambán és difícilment comprensible perquè l’argumenta en diferències importants en l’enfocament, la decideix quan el mateix dijous a la tarda l’avisen que no hi haurà compareixença conjunta dels dos presidents i la va justificar ahir amb referències a falta de respecte i a divergències formals i de contingut.

Que hi ha diferències en el plantejament és evident perquè Catalunya ha plantejat una candidatura pròpia que està oberta a col·laboracions mentre que Lambán reclama que aquesta col·laboració sigui en pla d’igualtat amb un lideratge compartit entre Espanya, Catalunya i Aragó, tal com va plantejar el president del COE. És evident que ens trobem davant de dos projectes molt diferents, però precisament per abordar aquestes qüestions era la reunió de Balaguer: per buscar possibles punts d’acord, per llimar asprors i per treballar conjuntament en el projecte que pot beneficiar les comarques pirinenques de les dos parts. Sorprèn que insisteixi a demanar una altra reunió quan és evident que aquestes diferències es mantindran i encara més si no parlen, com va passar ahir per “qüestions formals i de contingut”, que, pel que sembla, se centren en la compareixença conjunta després de la reunió i en el lideratge compartit.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, no va voler avivar la polèmica i va reiterar la seua disposició a dialogar amb Lambán per superar diferències, però defensant que Catalunya aculli el màxim de disciplines i de proves, dins d’un projecte sostenible i comptant amb el territori. No sembla fàcil que puguin arribar a un consens perquè els plantejaments són molt diferents i ni Catalunya no renunciarà al lideratge de la seua candidatura ni Aragó sembla disposat a acceptar un paper de col·laborador i en vista dels seus antecedents i les primeres declaracions de Lambán sobre falta de respecte sembla evident que farà la seua pròpia campanya. El dolent és que hi sortiran perdent les comarques del Pirineu i la mateixa candidatura.