SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Les terribles conseqüències sanitàries que ha provocat la pandèmia declarada fa pràcticament dos anys, amb 5,7 milions de morts a tot el món i prop de 400 milions d’encomanats (a Lleida serien gairebé mil morts i 128.000 els casos positius), no s’han centrat només en les persones directament afectades pel virus. En aquesta setmana que es commemora el Dia Mundial contra el Càncer s’han donat a conèixer preocupants dades de com la crisi sanitària ha repercutit negativament en el diagnòstic i tractament d’altres malalties, ja que es va prioritzar, com en part és lògic, la lluita contra el virus de la Covid que ha causat estralls a tots els nivells. Així, segons un informe de l’Eurocambra, els primers sis mesos de la pandèmia es van deixar de practicar cent milions de proves de detecció precoç del càncer, la qual cosa es traduiria en un milió de casos sense diagnosticar, i un de cada cinc pacients afectats per tumors va rebre tard el tractament que requeria.

Aquestes esgarrifoses dades, traslladades a Catalunya, es tradueixen en el fet que es va reduir considerablement la detecció precoç a nivells inferiors fins i tot als del 2019. D’aquesta manera, l’any passat es van comptabilitzar gairebé 33.000 nous casos, un 2,6 per cent menys que l’esmentat 2019. Per sort, la situació sembla que es va normalitzant a mesura que la Covid va reduint el seu efecte letal però les llistes d’espera per a operacions quirúrgiques no greus segueixen en cotes difícils d’assumir.

Paral·lelament, i ja en el cas de les comarques de Ponent, tenim un altre hàndicap quant als tractaments oncològics: la distància als centres de tractaments especialitzats. En aquest sentit l’Associació contra el Càncer ha emprès la campanya Iguals? amb la qual denuncia les desigualtats a l’hora de rebre l’atenció necessària segons es visqui en un entorn rural o urbà. Un detallat informe de l’AECC conclou que el codi postal afecta més que el codi genètic per enfrontar-se al càncer; la targeta de crèdit repercuteix més que la sanitària a l’hora de fer front a la malaltia i que tampoc és el mateix quin tipus de tumor es té: és necessari investigar més aquells amb la supervivència baixa o estancada.

Així mateix, el nivell socioeconòmic és un factor de desigualtat en el càncer i afecta en especial pacients que estan a l’atur, són autònoms o cobren menys que el Salari Mínim Interprofessional, una situació que viuen el doble de dones que d’homes. I hi ha també desigualtats que tenen a veure amb l’accés a entorns saludables, el diagnòstic precoç, tractaments com l’atenció psicològica i les cures pal·liatives i la investigació. Per tot plegat cal redoblar esforços per lluitar contra unes malalties que, per sort, cada vegada tenen índexs de supervivència més alts gràcies a la investigació i als nous tractaments.

tracking