El sistema educatiu necessita tranquil·litat

El sorprenent anunci per part del president de la Generalitat i del conseller d’Educació que el pròxim curs escolar començarà una setmana abans ha generat un gran malestar entre el personal docent, que ha portat els principals sindicats del sector a anunciar la convocatòria de cinc dies de vaga el proper mes de març i a amenaçar de no iniciar el nou curs. Es tracta d’una postura maximalista, que il·lustra la situació de guerra oberta entre els representants del professorat i la conselleria. Vist des de fora, avançar una setmana la tornada a les aules a Infantil i Primària (el 5 de setembre) i cinc dies a Secundària (el dia 7) no sembla una transformació tan radical de l’organització del curs, i més tenint en compte que durant tot el mes de setembre només hi haurà classes al matí.

Ara bé, el conseller Gonzàlez-Cambray ha abordat aquest canvi amb una postura també maximalista, ignorant el conjunt de la comunitat educativa. El lògic és que una modificació que afecta centenars de milers de famílies i desenes de milers de docents sigui aprovada després d’un procés previ de consulta. El Govern té tota la potestat de prendre la decisió que consideri més oportuna, però sempre és millor fer-ho després de polsar l’opinió dels afectats que sense informar abans ningú.

Per les declaracions que ha fet en els últims dies, fa l’efecte que el conseller ha actuat d’aquesta manera per intentar sortejar l’oposició frontal dels docents, que donava per descomptada. No obstant, ara es troba amb un rebuig encara més gran per part d’aquests, sense que els representants dels pares hagin sortit en defensa, al sentir-se també menystinguts, malgrat que el Govern insisteix que ha pres aquesta decisió perquè beneficia els alumnes i les seues famílies. A més, l’anunci va arribar pocs dies després que Educació notifiqués als centres la proposta del nou currículum educatiu i que fes públic que tots els docents hauran d’acreditar el nivell C2 de català per poder exercir, a partir del 2024 els que s’incorporin al sistema educatiu i de forma progressiva els que en formen part.

Ambdós mesures ja van provocar malestar entre els docents, perquè, d’una banda, ni tan sols els representants dels directors dels centres estaven al corrent del contingut del nou currículum i, de l’altra, és una qüestió que afecta els requisits per poder treballar i tampoc havia estat plantejada als representants sindicals. I a tots aquests conflictes se’ls suma el provocat pel disbarat que la justícia acabi intervenint en el sistema educatiu fixant el 25% de classes en castellà. Des de fa massa temps, el sistema educatiu està immers en continus canvis normatius i massa conflictes que no ajuden en res, sinó tot el contrari, a millorar-lo.