Laura Borràs, apartada

El Parlament de Catalunya té un reglament intern que ha de ser d’obligat compliment. En un dels articles, concretament el 25.4 introduït a la reforma del text que van aprovar Junts pel Sí i la CUP el 2017, en vigílies del referèndum de l’1 d’octubre, s’estableix que la mesa “ha d’acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata” si a un diputat se li obre judici oral per corrupció. Aquest article és del que es van servir ahir els membres de la mesa del Parlament per suspendre la presidenta de la Cambra, Laura Borràs, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’enviés a judici acusada dels delictes de prevaricació i falsedat documental, al fraccionar presumptament contractes de la Institució de les Lletres Catalanes.

Més o menys, la successió dels fets d’ahir, que marquen un precedent en la història de la institució, va seguir el guió previst, ja que la fins llavors màxima autoritat del Parlament ja havia anunciat per activa i per passiva que no dimitiria malgrat les peticions en aquest sentit que li van arribar des de bona part de l’espectre polític català, inclosos sectors de la seua pròpia formació, mentre que els partits integrats a la mesa (PSC, ERC, CUP), a excepció de Junts, ja havien anunciat que aplicarien el polèmic article. Minuts després de l’acord, va ser la mateixa ja expresidenta Borràs la que va comparèixer i, en una duríssima intervenció, va carregar de forma implacable contra els cinc representants de PSC, ERC i CUP a la mesa perquè “no han vingut vestits de diputats, han vingut vestits de jutges” i els va acusar de ser “còmplices” de la “guerra bruta” contra l’independentisme. Així mateix, va afirmar que és víctima d’un “atropellament democràtic” per part dels que no poden “dissimular el seu desig” de fer-la “desaparèixer” com a adversària política, i va acusar ERC i la CUP de no tenir “cap altra expectativa que l’autonomia ni una altra motivació política que els seus respectius partits” i els va advertir que, malgrat estar suspesa, no dimitirà del càrrec per facilitar el seu relleu a la presidència del Parlament: “No renuncio, no em doblego, no m’han vençut”, va concloure.El panorama polític que es presenta ara és, com a mínim, incert i inquietant.

Els dos partits que formen el Govern, Esquerra i Junts, estan més distanciats que mai. El desacord d’ahir, per qualificar-ho suaument, arriba tot just l’endemà de la reunió de la taula de diàleg entre els governs català i espanyol, de la qual es va “despenjar” Junts, i l’intercanvi d’acusacions entre les dos formacions va in crescendo. Seria bo recordar als partits, siguin del color que siguin, que estan al servei dels ciutadans, funció que en massa ocasions sembla que obliden els seus representants.