Cinc anys de tres dies de terror

Han passat ja cinc anys d’aquells tres fatídics dies d’agost que van sembrar el terror a Alcanar, Barcelona i Cambrils. El 16 agost a la nit, una explosió en un xalet de la primera població –on la cèl·lula preparava els atemptats i guardava un centenar de bombones de butà, precursors d’explosius, metralla, granades artesanals i un cinturó bomba– va precipitar els atacs improvisats de l’endemà. Així, el dia 17, minuts abans de les 17.00 hores, Younes Abouyaaqoub al volant d’una furgoneta va emprendre un viatge sagnant per les Rambles de Barcelona conduint en ziga-zaga per atropellar els vianants des de la plaça Catalunya fins a l’altura del Liceu, assassinant 14 persones.

Unes hores més tard, a la una de la matinada del 18 d’agost, a Cambrils, cinc membres més de la cèl·lula van atropellar sis persones, entre ells una mossa, i van matar una dona. En total, la massacre que va sumir en el terror tot Espanya va segar 16 vides i la sentència del cas reconeix 355 víctimes dels fets per ferides físiques o danys psicològics, però a dia d’avui la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (Uavat) encara no ha aconseguit contactar amb unes 250 per comunicar-los que la sentència els ha reconegut com a tals. Un dia com avui són les víctimes, tant els morts com els qui van viure en primera persona la tragèdia i continuen patint seqüeles, que hem de recordar i homenatjar, deixant de banda divisions polítiques i creuament d’acusacions de tota mena.

Precisament la presidenta d’Uavat, Sara Bosch, recordava dilluns que els afectats pels atacs pateixen “un sofriment silenciós continuat” i més en dates en què es compleixen els aniversaris, que és quan més vulnerables i insegures es tornen, i va denunciar la desatenció per part de les administracions. Així, cal esperar que en els diferents actes convocats per avui, amb ofrenes i protestes de signes contraris, quedi clar que són els afectats i les seues famílies els protagonistes, obviant interessos aliens a la tragèdia.Insult a la intel·ligènciaEl Govern de l’Iran, en unes declaracions que poden qualificar-se de cíniques i de repugnants, va culpar l’escriptor Salman Rushdie de l’atac que va patir divendres per haver insultat 1.500 milions de musulmans i va rebutjar llaços amb l’atacant. “No considerem ningú més que ell [Rushdie] i els seus seguidors dignes de culpa i fins i tot de condemna”, va dir en roda de premsa un portaveu del ministeri d’Exteriors iranià, Nasser Kanaani.

Acusar la víctima només reflecteix el maquiavel·lisme d’un règim que dista molt de poder ser considerat democràtic.