Cooperació davant de les turbulències globals

L’any que acabem de deixar enrere ha estat el del final de gairebé totes les restriccions a causa de la covid que van obstaculitzar la vida dels ciutadans i l’activitat econòmica. Aquesta primera pandèmia mundial des de la grip espanyola, a diferència d’aquella, ha tingut lloc en un món globalitzat. No obstant, la cooperació entre els països ha brillat per la seua absència, cadascun hi ha fet front de forma individual, amb l’única excepció dels països de la UE respecte a la compra de les vacunes, i ha quedat patent que l’OMS pinta menys que poc a nivell pràctic.

A finals del 2021, després que les vacunes reduïssin la virulència de la covid, l’activitat econòmica es va veure afectada per la falta de matèries primeres i components com xips, situació que en gran part es va atribuir a l’aturada provocada per les restriccions i a la dificultat de cobrir la demanda generada per la reactivació. Arran d’això, hi va haver un encariment d’aquests materials i paral·lelament va començar a pujar el preu de la llum, el gas i els combustibles. Aquesta dinàmica i la consegüent inflació es van agreujar a partir de finals de febrer del 2022 per la invasió russa d’Ucraïna i la consegüent guerra, que encara segueix.

L’alta inflació i la carestia de l’energia, encara que suavitzades durant les últimes setmanes, han estat un fenomen mundial, tanmateix, i igual que va succeir amb la covid, la cooperació ha estat gairebé inexistent, i fins i tot dins de la mateixa UE ha estat complicat articular-la. El 2022 també s’ha celebrat una nova cimera del clima, que, com gairebé sempre, ha acabat amb acords pírrics que no van gaire més enllà de protocols de bones intencions que no s’acaben aplicant, mentre les conseqüències del canvi climàtic són cada vegada més evidents. No només es fan passos endavant, sinó que hi ha situacions paradoxals com la d’Alemanya, fins fa poc un paladí del final dels combustibles fòssils, que ha reactivat l’explotació de les mines de carbó per fer front a la retallada del subministrament del gas rus.

Està clar que el món afronta una sèrie de problemes que difícilment poden solucionar-se ni tan sols parcialment sense una cooperació internacional. En canvi, la tendència política és la contrària: prioritzar els interessos de cada país encara que sigui en detriment dels altres. Quan comença un nou any, són moltes les persones que es fan una sèrie de propòsits.

Per a aquest 2023, seria bo que els líders polítics de tots els nivells –locals, nacionals i internacionals– col·laboressin pel bé de la gran majoria dels ciutadans. És un desig utòpic sense possibilitats reals de portar-se a la pràctica. Però no és sobrer advertir que seguir pel camí actual només agreujarà el canvi climàtic i les desigualtats a nivell mundial i a dins de cada país. Tant de bo aquest pogués ser l’any de l’inici del canvi.