L'altra Diagonal de Catalunya

La carretera C-25, més coneguda com l’Eix Transversal, és una infraestructura que fa 25 anys va canviar les regles del joc al permetre creuar Catalunya en diagonal, de Cervera a Girona. Fins aleshores Barcelona exercia de Madrid. És a dir, l’evident desequilibri demogràfic del país es traduïa en un centralisme sense sentit.

Almenys la radialitat sobre la qual s’estructuren les infraestructures estatals té una excusa geogràfica, i és que la capital espanyola està situada al centre de la Península. Que Catalunya emulés aquests tics vuitcentistes anava en contra del país. L’Eix Transversal va escurçar les distàncies de les comarques interiors i va facilitar vincles amb territoris que fins llavors es donaven l’esquena.

En 25 anys la Segarra ha trobat en el Bages, per exemple, una zona comercial i de lleure molt més propera per anar de compres o al cine. A banda del trànsit d’estudiants. Les universitats de Girona, Vic i Lleida han vist com augmentaven les matrícules d’alumnes de l’interior que no tenen per què desplaçar-se a Barcelona per cursar un grau, amb el consegüent estalvi econòmic que suposa per a les seues famílies que s’estableixin en una ciutat més petita.

En aquest sentit, l’Eix Bus, l’autocar que fa la ruta Lleida-Girona, ha estat determinant per consolidar aquesta fluïdesa de moviments. El turisme és un altre sector que s’ha vist clarament beneficiat d’aquesta infraestructura. Poblacions de gran valor patrimonial com Montfalcó Murallat han passat a ocupar una centralitat geogràfica que abans d’inaugurar-se aquesta carretera era només sobre el mapa.

La C-25, doncs, és més que una via. La Generalitat ha de ser conscient que es tracta d’una infraestructura imprescindible per equilibrar el país ara que ha tornat a les seues mans. Evitar que es quedi obsoleta i promoure que sigui segura hauria de ser una prioritat per al govern autonòmic, sobretot tenint en compte el mal estat de les principals vies de comunicació que depenen de l’Estat, en especial l’A-2, que presenta en alguns trams un ferm més propi d’un país en vies de desenvolupament que d’un Estat europeu del segle XXI. Llarga vida a l’altra Diagonal de Catalunya, la que no creua l’Eixample sinó el país.

Un museu de somni

Artesa de Lleida ultima el Museu de les Joguines, en el qual es podrà veure part de la col·lecció del mític Lo Baratillo de Lleida, la botiga del carrer Major de la capital del Segrià que destacava per tenir la façana literalment coberta de joguets. Artesa de Lleida guanya atractiu amb aquest projecte cultural impulsat per Manel Gigó que té caràcter intergeneracional. Un encert.