Una desjudicialització positiva

El magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena ha eliminat el delicte de sedició del processament contra l’expresident català Carles Puigdemont, però manté els de desobediència i malversació. En una interlocutòria, l’instructor de la causa del procés considera que la derogació de la sedició planteja un “context proper a la despenalització” dels fets investigats, al no encaixar en el nou delicte de desordres públics agreujats. Respecte al processament, el jutge afirma que s’ha de mantenir contra Puigdemont, Comín i Puig per un delicte de malversació de cabals públics, al considerar que la reforma d’aquest delicte no afecta els fets investigats en el sentit d’eliminar o minorar la pena prevista a la tipificació que ahir es va derogar.

Segons Llarena explica en aquest rebuscat text: “Si els diners són un instrument de canvi que permet concretar el contingut de l’obligació recíproca de pagament en algunes obligacions oneroses, l’ànim de lucre resulta igualment apreciable quan es desposseeix l’Administració d’uns fons públics per atendre obligacions de pagament que corresponen al subjecte actiu del delicte i que estan plenament desvinculades del funcionament legítim de l’Administració, com quan s’atribueix a l’Administració una obligació de naturalesa particular i totalment aliena als interessos públics que es gestionen”, diu el jutge. “En tots dos supòsits es disposa dels béns públics com a propis i s’aparten de la seua destinació per a l’obtenció d’un benefici particular.” En aquesta interpretació que fa Llarena estan les discrepàncies, perquè és discutible l’ànim de lucre que insinua el jutge. Ja ho veurem, en tot cas, però el que queda clar és que aquesta gradual desjudicialització del procés contribueix a propiciar el diàleg polític entre les administracions catalana i espanyola, fòrum del qual mai no haurien d’haver sortit les legítimes aspiracions d’una bona part de catalans que reivindiquen democràticament més quotes d’autogovern i de reconeixement a l’especificitat de nacionalitat històrica que li atorga la mateixa Constitució espanyola.

Les Garrigues, amb veu pròpia

SEGRE va inaugurar ahir a les Borges l’exposició itinerant per celebrar els 40 anys de vida del diari i en la qual, a través de les portades del diari, es pot contemplar l’evolució de les Garrigues, no fa gaire una de les més envellides i deprimides de Catalunya, avui una comarca innovadora amb denominació d’origen pròpia i amb grans projectes de futur. SEGRE ha caminat amb cada un dels 24 municipis que la configuren donant veu pròpia a cada reg, litre d’oli, carràs de raïm, carretera o tren que configuren el seu progrés.