El problema de l'habitatge

La tramitació de projectes per a pisos d’obra nova segueix a l’alça a les comarques de Lleida i l’any passat el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va visar projectes per a un total de 784 habitatges, la xifra més elevada dels últims deu anys, que va superar els 653 del 2018 i els 646 del 2021. Així ho constaten les dades que va fer públiques dimecres i que mostren que els 709 projectes visats a la província el 2022 sumen 278.192 metres quadrats, també la superfície més alta des del 2013, un 4% més que l’exercici anterior i un 14,84 per cent més que el 2019, abans de la pandèmia. La superfície visada s’ha incrementat tant per al conjunt de l’obra nova, inclosa la no destinada a habitatges, com per a la residencial.

Sobre la primera variable, el 2022 el 67% de la superfície va ser per a projectes d’obra nova, un augment del 9,9% respecte a l’any anterior i un 21% més que el 2019. D’altra banda, el COAC detalla que només el 33% de la superfície visada va ser per rehabilitar habitatges. Per municipis, Lleida ciutat concentra el 34,4 per cent del total de superfície de projectes de construcció a la demarcació.

La resta està molt repartida i la segueixen Guissona (3,5%) i Bellver de Cerdanya (3,2%). La construcció, sens dubte, és un motor de l’economia i el seu impuls és una bona notícia perquè el mercat immobiliari pateix un estrès estructural: els preus no són equiparables als sous, les hipoteques van a l’alça i frenen les operacions i el mercat de lloguer és insuficient. Falta habitatge per a tots els estrats socials i no se’n construeix de protecció oficial, mentre que, d’altra banda, trobem encara molts pisos buits o blocs en mans de bancs o fons d’inversió sense sortida al mercat i amb el problema de l’okupació que tots coneixem.

L’administració té l’obligació de dissenyar un pla de construcció d’habitatges socials per donar empara a les capes més vulnerables i incentivar la construcció o rehabilitació per completar la recuperació lenta però gradual que ha recobrat aquest sector.

La pandèmia que s’allunya

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, va assegurar ahir que el final de les mascaretes en el transport públic arribarà després de l’aprovació de la seua retirada al Consell de Ministres del proper 7 de febrer. Un nou pas sens dubte per deixar enrere el malson de la pandèmia però que s’ha d’aplicar amb sentit comú. Els virus, tant el coronavirus com la resta, troben en els espais tancats una possibilitat més gran d’expansió, i convindria que aprenguem d’aquesta crisi sanitària que prevenir sempre és millor que curar.

Per tant, l’ús voluntari d’aquest instrument convindria no desterrar-lo del tot.