x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

GUIA
  • PER SERGIO ESPARZA GONZÁLEZ

Monstres

Actualitzada 20/05/2019 a les 12:31
Monstres

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Monstres

@JOAN_LLUIS_ROMERO
Monstres

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Monstres

@JOAN_LLUIS_ROMERO

La desagradable sensació de fred i humitat va desapareixent a mesura que es van relaxant els músculs. Mateixa relaxació que fa que les vísceres es buidin, deixant el cos totalment net per dins. El que a primera vista, des de fora, podria semblar incomoditat corporal, realment és una dolça sensació d’ingravidesa.

Exactament trenta-tres minuts amb trenta-tres segons abans, tot just començava a travessar la passarel·la que uneix les dues bandes del riu Segre a l’alçada dels Camps Elisis, com havia fet cada dilluns i dijous des que tres anys abans m’ho havia recomanat el metge de capçalera. Ruta habitual, creuament de passarel·la aprofitant l’empenta de baixada del carrer del Nord i rampa avall fins el circuit running de la llera del riu, per continuar tot recte fins a arribar a la zona de sota del Pont Vell. Aigua blava, herba verda, olor a primavera. Un cop allà, mitja volta i inici de la travessa. Tot just passar pel costat de la primera escultura de fusta de les que engalanen la canalització del riu una veu em trasllada trenta-cinc anys enrere. La veu d’una persona que creia oblidada per sempre. Tensió corporal, joves immigrants jugant a futbol, gotes de suor relliscant pel cable dels auriculars. Aigua verda, herba groga, olor a tardor. Continuo. L’aire bufa cada cop més fort i a través de les piruetes de les marronoses fulles i els granets de sorra que s’enlairen, emergeix una gris Seu Vella observant amb parsimònia. Passo pel costat de la segona escultura de fusta i aquesta em mira i somriu. Pell de gallina. Aigua gris, herba marró, olor a hivern. Continuo. Al passar pel costat de la tercera escultura de fusta aquesta comença a sagnar. El líquid roig emana amb abundància, fins que un rierol de sang creua el camí de l’efígie de fusta fins al riu, enfosquint cada cop més l’aigua. No és real, no vull recordar, miro al cel, vull que passi la tempesta, sé que aquest fantasma només existeix dins meu. Continuo. La darrera escultura m’espera amb els braços oberts. És ell i ha tornat per quedar-se. Em ve al cap la imatge de la seva esquena peluda i suada estirada al llit sobre el meu germanet, el moment de ràbia i ofuscació i el ganivet de cuina amb què vaig travessar aquell fastigós dors. Em vaig jurar que mai més ens tornaria a fer mal, però ha tornat i ara és immortal.

Així, penjat pel coll a les comportes de Pardinyes, em trasllado a poc a poc a una altra dimensió on espero que pugui lluitar en igualtat amb els meus monstres.

Aigua fosca, herba negra, olor a infern.


SEGRE publica els relats seleccionats en el segon concurs de relats breus del certamen literari El Segre de Negre , així com el finalista i el guanyador, fins al dia 29 de maig. Les fotografies que il·lustren els escrits procedeixen del concurs convocat per SEGRE a través del seu Instagram @segrediari, amb el hashtag #Instanegre, en què es demanava fotografies de temàtica negra, criminal, detectivesca o de misteri.
tots els relats a www.segre.com/segredenegre
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre