Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© 'La nineta' és el títol del relat de Sergio Esparza i González.
Des del primer moment que es van veure, cinc anys enrere, al pati del lúgubre orfenat, va haver una connexió immediata. Tot i que la Paula estava obstinada en adoptar un nen, ell ho tenia clar i es va plantar, o ella o ningú. Aquell cabell llis, ros i brillant com el Sol, aquell nasset de cigró, aquelles galtetes vermelles en contrast amb la resta de pell d’un blanc celestial i, sobre tot, aquells penetrants ulls blau mar que se li van clavar com dues agulles al cor, van fer que no dubtes ni un segon.
Immediatament es va convertir en la seva nineta, la seva princesa, la seva flor de primavera. I ella només tenia ulls pel seu nou pare, al que no volia compartir amb ningú. La relació entre tots dos era meravellosa, idíl·lica, però encara es va reforçar molt més després de la sobtada i inesperada mort de la Paula per un absurd accident domèstic al caure-li l’assecador de cabell dins la banyera quan estava en remull.
Va ser la nena, que en aquell moment estava amb ella a casa, la que es va trobar el seu cos electrocutat inert dins el bany. Aquella mateixa nit van començar a dormir tots dos junts al mateix llit i aquella mateixa nit, van començar els episodis de somnambulisme.
De manera regular, exactament cada tres nits, la Júlia s’aixecava i caminava dormida vorejant el llit fins arribar a l’altre costat i, allà plantada al terra, amb l’aspecte d’un àngel caigut del cel, despertava al seu pare sacsejant-lo i li deia, de manera que semblava més una ordre que una petició, que havia de marxar de casa. Ell, amb un amor i paciència infinita, es posava dempeus, li feia una forta abraçada, la posava de nou al llit i li acaronava els cabells fins que tornava a agafar el son tranquil.
Transcorreguts dos anys de l’incident, l’home es va alegrar molt en veure que una nit la nena per fi va trencar amb la seva rutina d’aixecar-se de manera inconscient del llit i anar a despertar-lo amb aquell repetitiu missatge. Va pensar que, probablement, ja havia superat el dol per la mort de la Paula.
Va ser una veïna que va avisar que feia dies que no veia el Pau i que la nena voltava sola pel carrer. Quan van entrar els Mossos, el cos de l’home descansava ple de ganivetades i amb un profund tall a la jugular, sobre el llit amarat de sang. A la blanca paret de l’habitació hi havia un escrit realitzat amb la mateixa sang:
“ET VAIG AVISAR. HO FEIA PER TU”.
