Ens tindreu sempre al vostre costat

Quan menys t’ho esperes la vida et dona cops duríssims que provoquen un immens dolor a qui els pateix i un trasbals i una pena profunda als entorns més propers. Un dels cops més durs que et pot deparar la vida és la pèrdua d’un fill.

Aquesta ha estat una setmana extremament difícil per la família del Sergio González, regidor d’Esports i l’Activitat Física de la Paeria, i company del grup que presideixo. Diumenge a la matinada, la seva filla Anna va patir un accident de trànsit on va perdre la vida. La crueltat de la situació ens ha deixat a tots sense alè. No hi ha paraules suficients per expressar el dolor que ens deixa el buit de l’Anna. No hi ha paraules per definir l’horror que suposa perdre una filla. No hi ha paraules per a la fractura que deixa aquesta pèrdua. És un fet contranatural que no cal intentar superar perquè no se supera, s’afronta i s’aprèn a conviure-hi.

Sembla que d’una situació com aquesta no se’n pot treure cap aprenentatge ni cap conclusió positiva. Però si és necessari aferrar-nos a alguna cosa, ens queda la gran satisfacció de descobrir la quantitat d’amor i amistat que el Sergio i la seva família han tingut al seu costat en aquests moments tan difícils. Les bones persones atreuen bondat. L’acompanyament de tantes i tantes persones aquests dies a la família de l’Anna ha estat sincer, de cor, ple de comprensió, empatia i amor.

Una altra lliçó que podem treure d’aquesta tragèdia és la petitesa de les nostres discussions quotidianes, la nimietat d’aquells problemes que ens fan perdre hores de son o de les preocupacions que semblen insalvables. Valorem la vida, valorem el que tenim i ajudem els qui ho necessiten. Això realment dona sentit a la nostra existència.

Quan passeu per aquests moments on us envaeixi la tristesa, noteu el buit de l’Anna i no trobeu cap manera d’ofegar el vostre plor, penseu en la seva força, la seva vitalitat i el seu somriure. Congeleu aquells moments on us heu sentit orgullosos d’ella, us arrancaran somriures. D’entrada seran somriures forçats, però amb el temps us conduiran a bons records. I quan torneu al passat, torneu-hi pensant en el seu amor, en aquell amor compartit, aquella llum intensa que us farà seguir el camí de la vida com ella hauria desitjat. Mai ens preparen per a la pèrdua d’un ésser estimat i menys per a la d’un fill, però sé que sou forts. Sou una família unida, teniu amics que us estimen i teniu al vostre costat totes aquelles persones que, dia a dia, conviuen amb vosaltres, ja sigui al barri, a la feina, al club. Són aquelles persones que sempre us donaran aquella abraçada o aquella mostra d’afecte quan més ho necessiteu. Persones que no busquen paraules, aquelles que saben estar i callar, que saben que no poden posar-se al vostre lloc i sí que poden estar a prop vostre.

I en moments difícils pareu, no tingueu pressa, necessitareu temps i reflexió, observeu el present i escolteu els vostres cors.

Ara us enfrontareu a situacions quotidianes sense l’Anna, i amb aquesta força i amb les ganes de seguir endavant les afrontareu millor. Com us hem dit i repetit moltes vegades, els companys i companyes de Junts per Catalunya Lleida farem, des de l’amistat, tot el que estigui a les nostres mans per acompanyar-vos en aquests moments tan durs i intentarem que aquesta gran pèrdua sigui menys dolorosa amb el nostre escalf. Sabem que tot el que puguem fer serà poc per ajudar-vos.

Família, us estimem molt. Sergio, Esther i Marc, ens tindreu sempre al vostre costat.