SEGRE

Creat:

Actualitzat:

“Aquesta és la setmana dels llibres, però el futbol ha ocupat totes les portades. La realitat és així. Als llibres se’ls dedica un dia a l’any i al futbol (al masculí) tota la temporada. No cal que ens posem les mans al cap. Llegir no ens fa més savis, ni millors, ni més lliures. Hi ha una llista considerable d’imbècils que tenen una biblioteca amplíssima. El que ens ha de preocupar són les prioritats econòmiques i socials. El que és lamentable és que tanta gent no es posi públicament les mans al cap perquè el futbol esborri tota la resta i arribi a ser una qüestió d’estat.”

Amb aquest fragment de l’article de la Natza Farré començava el discurs a l’acte institucional a la Seu Vella, amb motiu de la Diada de Sant Jordi. I el vaig escollir perquè generalment hi estic d’acord: mentre el futbol professional –el que mou fortunes inimaginables, no el de base, que també és corretja transmissora de valors– és protagonista a cada informatiu, la cultura habitualment queda relegada a un immerescut segon –o tercer, o quart– pla.

Divendres, però, vam omplir els carrers per omplir-nos de motius per revertir-ho, almenys durant uns dies. Una flor no fa estiu, pensareu, però ja fa uns mesos que dèiem que “tenim fam de primavera” i aquest Sant Jordi –que finalment s’ha assemblat força al Sant Jordi que coneixíem i enyoràvem– ho hem pogut veure i viure.

La pandèmia ens ha forçat a modificar rutines i a prendre decisions trencadores, algunes de les quals de ben segur que quedaran normalitzades. “El que ens ha de preocupar són les prioritats econòmiques i socials”, apuntava la Natza a l’article –i sanitàries, hi afegiria jo– i, divendres, tots –gremi de llibreters i floristes, institucions i ciutadania– vam actuar en conseqüència.

L’avinguda Francesc Macià de Lleida feia goig plena de llibres, roses, persones i històries. Hi va haver cues, hi va haver retrobaments, hi va haver mesures de prevenció, hi va haver regals, les llibreries, editorials i floristeries van fer –celebrem-ho!– bon calaix i hi va haver, sobretot, somriures, alegria i vida.

Venint d’on venim segurament ara mateix poc més podem demanar.. Llegir –o consumir art–, per definició, no ens fa més savis, ni millors ni més lliures, cert, però sí que ens obre les portes a nous mons i, sobretot, en molts casos ens nodreix l’ànima i l’esperit crític. A més, viure les tradicions és una bona manera de reforçar l’autoestima col·lectiva i, a més, tenim la sort de tenir una de les diades més boniques del món.

No se m’acut millor manera per vetllar per l’economia i la salut –sobretot emocional– de les persones que amb un Sant Jordi com el que hem viscut. I és que justament quan fa un any estàvem tancats a casa, els llibres podien ser la nostra vàlvula d’escapament, el nostre refugi, el món que ens agradaria viure i que poc s’assemblava al que realment vivíem.

Per sort, el Sant Jordi passat vam comptar amb l’ajuda del nostre Marraco, que va sortir a donar un tomb pels carrers de Lleida per allunyar virus i acostar il·lusió i alegria. .

Acabo novament amb l’article de la Natza: “Llegim perquè ens agrada, perquè hi trobem refugi i fins i tot esperança. Llegim llibres que diuen que són bons i a nosaltres no ens ho semblen, llibres que es fan curts i llibres que es fan llarguíssims.

Llegim i subratllem i llegim en diagonal. Obrim llibres i hi deixem un punt ves a saber quants anys.

Traginem títols amunt i avall un cap de setmana sabent que ni tan sols els traurem de la bossa però per si de cas. Olorem les pàgines de paper perquè ens portin lluny i fins i tot allà on hem estat, a allò que coneixem.

Per la companyia. Per les veus.

Per tot allò que hem pensat mentre llegíem i després de llegir un llibre. Per tot allò que ens tornaran a portar només mirant-ne el llom.

No són de consum ràpid independentment de la velocitat que hi posem a llegir-los. Els llibres ens recorden com perdem la memòria i, al mateix temps, ens transporten a les edats, com la música, amb tots els seus records.” .

I per records, el d’aquesta diada. Per molts Sant Jordis més amb seguretat, alegria, salut i llibertat.

tracking