Gràcies per fer de Lleida una ciutat de Colors

El dilluns 28 de juny encetàvem la setmana d’actes del Dia internacional de l’Alliberament LGTBIQ+ amb la celebració, per primer cop, de l’acte institucional coorganitzat entre l’Associació Colors de Ponent, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de la ciutat. Ho fèiem a la Seu Vella, veient la panoràmica de tota la ciutat. Cada cop més amunt, assolint cims més alts, com els que assoleix l’entitat o les institucions, conscients que encara ens queda molt per escalar. La bandera LGTBIQ+ a la Seu i la vista de la ciutat convidaven a la reflexió.

Colors de Ponent, una entitat jove amb només 5 anys de vida, però plenament consolidada a la ciutat i a la demarcació de Lleida i referent entre les entitats catalanes, és un gran exemple de com n’és, de possible, obrir mirades, conscienciar en la diversitat sexual i de gènere i, en definitiva, transformar la societat. El seu és un treball constant, de formiguetes que no s’aturen mai, que fan política, però que fugen de partidismes, conscients que els grans avenços socials es produeixen amb la suma d’esforços, amb el treball en xarxa amb altres entitats i també, quan la situació és favorable, amb institucions.

La seva força, la tenacitat i la tossuderia en el seu treball han inspirat altres grups del territori (Col·letiu Iris, Voliania o La Cogula són alguns exemples). Colors de Ponent sempre ha tingut 4 objectius molt clars: l’acompanyament a les persones del col·lectiu i a les seves famílies i entorn més immediat; la socialització entre elles, per facilitar la coneixença i el contacte entre iguals, així com la descoberta de referents; la visibilització de les persones del col·lectiu per tal de sensibilitzar i conscienciar la ciutadania en general i, finalment, la reivindicació de drets.

Colors de Ponent va néixer per desaparèixer quan no fes falta. Però segueixen fent falta.

.

El gener passat el ple de la Paeria va aprovar el 1r Pla Municipal de Polítiques LGBTIQ+. Amb més d’una setantena de mesures que impliquen el reconeixement de drets i la millora de la vida de les persones en diferents àmbits de la vida en què l’ajuntament pot incidir, el Pla representa el compromís de la institució i de tots els seus departaments amb les persones del col·lectiu LGTBIQ+, a l’estela de la Llei integral catalana 11/2014, que reconeix els drets de les persones en els diferents àmbits de la seva vida, si bé és cert que encara no s’ha desplegat reglamentàriament.

En aquests moments, estem en un episodi clau en el reconeixement dels drets de les persones LGTBIQ+ i de les persones trans en particular. Després de tres anys de bloqueig per part del PSOE a la Llei trans estatal, aquesta setmana el consell de ministres ha aprovat l’Avantprojecte de Llei per a la igualtat efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de LGTBI, una llei rebaixada respecte a l’esborrany que va preparar el Ministeri d’Igualtat amb les entitats trans, i encara més rebaixada respecte a la proposta presentada al mes de març per ERC, JuntsxCat, CUP i altres partits, que queda per darrere de països amb lleis molt més avançades.

Quin sentit té aprovar una llei que deixa fora part del col·lectiu? Quin sentit té que a unes se’ls reconeguin els drets i a d’altres se les deixi als marges? L’Estat espanyol l’any 2021, amb el govern “més progressista de la història”, té un problema si no és capaç de legislar per garantir els drets de tot el col·lectiu LGTBIQ+, si la primera legislació LGTBIQ+ i trans que aprovi no és integral i neix desfasada respecte a les lleis autonòmiques sobre la matèria aprovades amb anterioritat. .

I és en aquests moments quan el paper de les entitats LGTBIQ+ pren més importància que mai amb la reivindicació constant per la igualtat efectiva. Els drets que defensen són drets humans que ens afecten a tots i totes.

Els drets humans no es negocien mai a la baixa. Si fóssim capaços de dibuixar un punt a totes les persones a qui, d’una manera o altra, s’ha arribat a través de l’acompanyament, la socialització, la visibilització i la sensibilització o la reivindicació, a través de l’entitat, del Servei d’Atenció Integral (SAI) de Paeria o de totes les mesures que estem implementant a través del Pla Municipal, ens adonaríem que la nostra ciutat és un quadre impressionista de molts Colors.

.

Mirant a l’horitzó, veiem una ciutat que ha canviat molt en cinc anys, que és més empàtica, més sensible, que està més conscienciada amb els drets de les persones LGTBIQ+ i reconeix la diversitat com a gran valor que ens enriqueix. Però queda encara molta feina per fer, moltes persones a les quals arribar, a qui obrir la mirada i molts punts per dibuixar. És una feina que fa Colors de Ponent, però també la Diputació de Lleida i l’ajuntament. El repte és seguir, seguir fins al reconeixement de tots els drets de manera universal i fins a la igualtat real i efectiva.

Volem agrair profundament el treball de Colors de Ponent, per aquesta incidència en la societat lleidatana, per la capacitat real de transformar la realitat i d’empènyer les institucions a fer polítiques públiques per la igualtat efectiva de drets. També hem d’agrair a la resta d’entitats i de grups, formals o no formals, que lluiten pels drets de les persones del col·lectiu LGTBIQ+.

És i serà sempre un orgull la vostra feina. Arribarà el dia que no caldrà la feina de les entitats, que no caldrà impulsar polítiques públiques des de les administracions.

Arribarà. Mentrestant, des de l’Ajuntament seguirem estant al vostre costat, ajudant-vos a pintar aquest quadre impressionista que volem per a la nostra estimada ciutat de Lleida i convençudes que, com deia Eduardo Galeano, “molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món”.

.