Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

L?OFICI QUE MÉS M?AGRADA
  • MIQUEL PUEYO

Conte de Nadal

25/12/2016 a les 05:45
Conte de Nadal

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Conte de Nadal

Es coneix com a Treva de Nadal un breu alto-el-foc no oficial que va tenir lloc l’any 1914, durant la I Guerra Mundial. Va començar la nit del 24 de desembre de 1914, quan els alemanys van decorar les seues trinxeres i es van posar a cantar Stille Nacht (Nit de pau). Soldats d’un i altre bàndol van fer cap a camp obert per intercanviar petits obsequis i enterrar els cossos insepults. Aquesta treva apareix escenificada en diverses pel·lícules (Oh What a Lovely War, la francesa Joyeux Noël o el vídeo de Paul McCartney Pipes of Peace). Reconec que sento una certa flaca per aquestes narracions ingènues que pretenen recordar-nos allò que hi havia de bell –o que ens imaginem que hi havia– en l’esperit nadalenc. El meu conte preferit és poc conegut. El va escriure l’escriptor occità Max Roqueta i es titula La nit del pit-roig. Va de la creença que cada cent anys Jesús torna al món per assistir a la missa del Gall, en alguna esglesiola recòndita. Pel camí, se li afegeixen el pit-roig, la guineu, la fura, l’esparver i d’altres salvatgines. Plegades arriben a l’església on s’afegeixen al cor dels homes i dones que canten, i troben temporalment la pau i l’escalfor. L’endemà al matí, un nen d’ulls somiadors troba adormit, a la vora de l’altar, un pit-roig, el recull i l’allibera a la llinda de l’església. I diuen que d’ençà de llavors, cada Nadal, sempre hi ha algú, entre els homes, que voldria saber si va viure de veres o si només somnià el Nadal de les salvatgines. Alguns segurament voldríeu que Nadal ja hagués passat. No us agrada aquest balanceig de dues setmanes entre l’optimisme i la melancolia. Penseu que teniu, també, l’opció de mirar els ulls dels infants, on es reflecteix la il·lusió de la nostra infantesa. No recordo cap Nadal trist, quan penso en la meua. I segurament n’hi devia haver. Però ara que sóc madur m’adono que la majoria de nosaltres vam tenir la sort de tenir uns pares, una família o algun personatge especial, capaços d’amagar les seues febleses, “per no pesar als altres, i donar-los suport i vigor”, en paraules de Claudio Magris.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre