Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

L?OFICI QUE MÉS M?AGRADA
  • MIQUEL PUEYO

Caminar

06/08/2017 a les 05:12
Caminar

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Caminar

SEGRE

Enguany és el bicentenari del naixement del reformador i escriptor Henry David Thoreau –ja em perdonareu que no sigui la primera vegada que el faig sortir, en aquesta columna– i una editorial catalana ha publicat novament Caminar, una invitació a “fer servir les cames i a reflexionar”, ja que per a Thoreau caminar era una activitat simultàniament física i espiritual, alliberadora de la ment i productora de pensaments que la vida en societat amputa.

Sempre hi ha hagut, en sentit filosòfic –no estic parlant d’esport, ni d’una activitat estrictament higiènica–, grans caminadors de totes les edats i professions, i en els darrers anys s’ha produït una modesta eclosió de títols sobre aquesta activitat. Des de temps immemorials, s’ha pelegrinat a llocs considerats sagrats i també hi ha hagut individus que han caminat com si afrontessin un repte màgic, com els protagonistes d’alguns contes o com el cineasta Werner Herzog, que, assabentat que una amiga francesa s’estava morint, es va comprar unes botes i va anar a peu des de Munic fins a París, l’any 1974, per arribar a temps de parlar amb ella.

Tots els autors que darrerament han escrit sobre caminar per recuperar el sentiment de l’existència i practicar una forma activa de meditació acaben o comencen esmentant el nostre amic Thoreau, encara que aquesta història va començar amb Rousseau i va continuar, després d’ell, amb Nietzsche i Kierkegaard, entre d’altres. No confonguem el de caminar amb l’altre gran tema de la postmodernitat –el viatge–, perquè el cos transportat com un paquet, dins d’un cotxe, tren o avió, no té res a veure amb anar a peu per un camí, banyar-se en un riu o descansar davall d’un arbre. El turista i el vagabund (del llatí vagabundus, individu amb un estil de vida errant en una societat sedentària) no tenen res en comú i el segon inspira més aviat desconfiança. Bé, també en pot acabar inspirant el primer, però per motius més prolixos.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre