x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

L?OFICI QUE MÉS M?AGRADA
  • MIQUEL PUEYO

Nit de Reis

07/01/2018 a les 05:08
Nit de Reis

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Nit de Reis

SEGRE
L'ofici que més m'agrada

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Miquel Pueyo

Es coneix com a Treva de Nadal un breu alto el foc no oficial que va tenir lloc l’any 1914, durant la I Guerra Mundial. Va començar la nit del 24 de desembre del 1914, quan els alemanys van decorar les seues trinxeres i es van posar a cantar Stille Nacht (Nit de pau). Soldats d’un i altre bàndol van fer cap a camp obert per intercanviar petits obsequis i enterrar els cossos insepults. Aquesta treva apareix escenificada en diverses pel·lícules (Oh What a Lovely War, la francesa Joyeux Noël o el vídeo de Paul McCartney Pipes of Peace). Malauradament, a Catalunya no hi ha hagut enguany una Treva de Nadal. Algunes criatures hauran passat la Nit de Reis sense els seus pares, perquè les ambicions polítiques –els números, més ben dit– dels uns estan fets precisament comptant amb l’empresonament o l’exili dels altres.

Fer-se gran contra la vida és una mala passada. La frase és d’una amiga que va perdre la seua mare, quan era una nena. Ella no tenia por perquè –deia– “Què m’ha de fer por si es va morir ma mare, quan tenia sis anys?” De què tindran por –quan siguin grans– aquests xiquets que s’han quedat sense pare, la Nit de Reis?, em pregunto jo avui.

Alguns segurament voldríeu que Nadal ja hagués passat. No us agrada aquest balanceig de dues setmanes entre l’optimisme i la melancolia. Penseu que la majoria tenim –almenys–aquesta opció de mirar els ulls dels infants, on es reflecteix la il·lusió de la nostra infantesa. No recordo cap Nadal trist, quan penso en la meua, d’infantesa. I segurament n’hi devia haver. Però ara que m’he fet gran m’adono que la majoria de nosaltres vam tenir la sort de tenir uns pares, una família o algun personatge especial, capaços d’amagar les seues febleses, “per no pesar als altres, i donar-los suport i vigor”, en paraules de Claudio Magris.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre