x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

L?OFICI QUE MÉS M?AGRADA
  • MIQUEL PUEYO

Montesquieu a Espanya

25/02/2018 a les 05:24
Montesquieu a Espanya

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Montesquieu a Espanya

SEGRE
L'ofici que més m'agrada

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Miquel Pueyo

La separació de poders a Espanya va rebre una sonora clatellada l’any 1985, quan la majoria parlamentària socialista va reformar la Llei del Poder Judicial. La cèlebre frase d’Alfonso Guerra “Montesquieu ha muerto” és d’aquell any. Amb la mort simbòlica del baró, l’aleshores vicepresident es felicitava per haver laminat la històrica separació de poders que havia de servir per evitar que un grup adquirís un poder tirànic. En l’actualitat, a Espanya hi ha dues justícies: d’una banda, milers de jutges i jutgesses que treballen com poden; de l’altra, la Fiscalia, els alts tribunals i càrrecs, i el Consell General del Poder Judicial, majoritàriament integrats per persones de confiança o excàrrecs dels dos grans partits espanyols. Aquesta és la conclusió a què ha arribat el Consell d’Europa, en tres ocasions, i també és l’opinió del 58% dels espanyols –segons l’Eurobaròmetre–, que consideren dolenta o molt dolenta la justícia espanyola. Només búlgars, croats i eslovacs superen aquest nivell d’insatisfacció.

Aquesta singularitat negativa projecta una ombra constant sobre els conflictes polítics que es judicialitzen, i sobre l’activitat de polítics, sindicalistes, artistes... En pocs dies, The New York Times i The Guardian s’han mostrat sorpresos per la deriva de la llibertat d’opinió, amb motiu de la censura de l’obra Presos Políticos, de Santiago Sierra, que aviat presentarà a la nostra ciutat el Museu de Lleida. Si ho comparem, veurem que es produeixen casos d’una interpretació regressiva de la llibertat d’expressió, en comparació amb els anys 80, quan s’escrivien i es cantaven coses molt més gruixudes, però el clima social era més favorable a les llibertats.

Així ho descrivia fa poc l’irònic Gerardo Tecé: “La España moderna en la que crecimos nos la han cambiado ante nuestros ojos (...) cuando nos hemos querido dar cuenta de que algo raro estaba pasando durante los últimos años [España] sumaba ya centenares de detenidos e imputados por opinar, bromear, cantar e, incluso, silbar (no exagero)”.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre