x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

L?OFICI QUE MÉS M?AGRADA
  • MIQUEL PUEYO

Galícia, anys 80

Actualitzada 16/07/2018 a les 10:50
Galícia, anys 80

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Galícia, anys 80

SEGRE
L'ofici que més m'agrada

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Miquel Pueyo

Xerardo Fernández Albor, primer president de la Xunta de Galícia, ha traspassat als 100 anys. Qui va ser mestre polític de Mariano Rajoy sintetitza admirablement en la seua trajectòria les paradoxes de la transició espanyola. De la seua joventut com a tinent pilot de la Luftwaffe i del seu pas per un galleguisme moderat, als anys 50 i 60, va arribar a la presidència de la Xunta –on va rebre el sobrenom popular de “Merendiñas”– i el seu retrat va acabar penjat a la Galeria d’Il·lustres del parlament alemany, després d’haver presidit la primera comissió europarlamentària per a la reunificació d’Alemanya. La darrera vegada que se’n va parlar va ser precisament arran del llibre i la sèrie televisiva Fariña, on apareix reunint-se amb els narcos fugats a Portugal, dient-los: “Vuelvan a Galicia, entréguense, colaboren y les aseguro que no pisarán la cárcel”.

En el panorama polític gallec contemporani, l’existència d’aquestes relacions –continuades per anys d’amistat i viatges de Feijóo i Marcial Dorado– no constitueix cap sorpresa i precisament apareix com un dels elements bàsics de l’escenari descrit en el seu darrer llibre (Operación Bucéfalo) pel periodista i escriptor lleidatà (nascut a Pontevedra) Juan Cal. La història de Tucho Currás, mig narcotraficant, mig aventurer, contada a través del periodista Xan da Laxe, constitueix una lectura que enganxa –me la vaig empassar en dues sessions,– incorpora també una descripció entre hilarant i realista d’unes suposades relacions entre el narco i l’extrema esquerra gallega, i proporciona un marc de referències i comentaris que ajuden a entendre la realitat sociològica de la Galícia dels 80 i 90, així com alguns aspectes contradictoris de la galleguitat del segle XX, que han condicionat “la forma en que la gente (...) vivía su propia identitat, su acervo cultural (y) el desprecio que (...) sentía por la tradición, por su condición de gallegos, que era como un estigma de la pobreza”.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre