x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

L?OFICI QUE MÉS M?AGRADA
  • MIQUEL PUEYO

Política i conciliació

02/09/2018 a les 05:26
Política i conciliació

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Política i conciliació

SEGRE
L'ofici que més m'agrada

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Miquel Pueyo

El món de la política ha estat tradicionalment masculí. Les dones no hi han pogut accedir fàcilment i, quan ho han fet, s’han trobat condemnades a convertir-se en una superwoman i a tenir una doble jornada laboral. El sistema ha assignat als homes l’espai públic i ha reservat l’espai privat –el de la criança, la cura, la domesticitat...– a les dones.

Personalment, tinc dubtes sobre l’auge del lema “feminitzar la política”, que sembla obligar les dones a reproduir els rols considerats femenins, a l’hora de fer política. ¿Hem de descartar la contribució d’algú com Margaret Thatcher perquè afirmava que el feminisme era un verí? ¿Què direm d’una dona que exerceixi amb el poder sense ser empàtica ni dialogant? En paraules de François Giraud, “la dona serà realment igual a l’home quan es designi una dona incompetent per a un càrrec important”.

A mi em sembla més transcendent la democràcia paritària o –millor encara– les anomenades llistes cremallera. Crec que l’accés de les dones a l’espai polític no significa, necessàriament, que hagin de ser més simpàtiques o cooperatives, ni que siguin elles les que hi aportin en exclusiva les preocupacions relacionades amb la cura, la dependència o la família, sinó que el que hauria de provocar és una reorganització de les tasques de les persones que assumeixen una responsabilitat política, amb independència del seu gènere.

Marta Rovira es queixava una vegada del fet que “la vida política en aquest país sovint comença a les vuit i acaba a les dotze de la nit”. Si hi sumem els cafetons, els dinars de feina, els sopars i les trobades informals, la vida política pot acabar destruint la vida “real” d’una persona i només és possible mantenir aquest ritme si l’altre membre de la parella entoma resignadament un plus de responsabilitats domèstiques i també familiars. Es comença a parlar de conciliació, però gairebé sempre es relaciona només amb el paper que desenvolupen les dones. Resulta molt significatiu allò que va explicar un dia Joana Ortega: “En una ràdio em van preguntar si conciliava bé, i jo vaig respondre: si el President fos aquí, li faríeu la mateixa pregunta?”

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre