x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

L?OFICI QUE MÉS M?AGRADA
  • MIQUEL PUEYO

Rentar els peus

Actualitzada 21/04/2019 a les 09:13
Rentar els peus

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Rentar els peus

SEGRE
L'ofici que més m'agrada

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Miquel Pueyo

Com cada any, a primers d’abril, el faig de casa ha tret les fulles ovades, en un esprint que dura poques hores i que enguany ha coincidit amb la Pasqua, que el Primer Concili de Nicea va fixar el diumenge següent de la lluna plena posterior a l’equinocci de primavera. A principis dels 60, la Setmana Santa transformava profundament la vida ciutadana. Eren dies de processons i desfilades, de silenci i d’un grapat de prohibicions que el nacionalcatolicisme imposava a tothom: es limitava la circulació de vehicles, tancaven els cinemes, les ràdios i la televisió emetien una programació especial, només se sentia música sacra... Suposo que perquè no hi havia gaire cosa més a fer, mon pare em portava a visitar els “monuments” de les esglésies i recordo com em va impressionar la primera vegada que vaig veure el bisbe rentar els peus a dotze desconeguts, la tarda del Dijous Sant.

Fa dos o tres anys, vaig descobrir El Regne, d’Emmanuel Carrère, un llibre que és la descripció que fa l’autor del seu viatge interior a la fe perduda i als temps dels primers cristians. Carrère planteja que el sagrament central del cristianisme podria haver estat el rentat de peus, en lloc de la comunió. De fet, en la narració de Joan, s’omet el partir el pa i aixecar la copa de vi i, en canvi, es llegeix: “Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres. Us ho ben asseguro: el criat no és més important que el seu amo, ni l’enviat més important que el qui l’envia.” Rentar els peus per treure la pols del camí era un símbol d’hospitalitat clàssic al qual Carrère havia assistit, en una trobada d’una de les comunitats de l’Arca, fundada per Jean Vanier, i dedicada a treballar amb persones amb discapacitats psíquiques i malalties mentals. És un gest difícil el lavatori de peus, sobretot perquè el més important s’agenolla davant del més petit o més pobre, per rentar-li la part més soferta i masegada del seu cos.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre