Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Última hora
El ple de la Paeria aprova una moció en suport de l'escola catalana amb els vots en contra de Cs i PP
LA CONTRACRÒNICA
  • josé carlos miranda

Un paper que no li va

03/10/2016 a les 05:58

E

ncara que Gustavo Siviero tingui com un referent el Cholo Simeone, em fa l’efecte que, en el fons, no li agrada disputar els partits sempre sobre el filferro, fent equilibris per no acabar estavellant-se a terra. I ves per on ja en suma dos de consecutius: dimecres davant de l’Hospitalet i ahir, davant de l’Atlètic. Saguntí. Tots dos van acabar bé. És cert. Però amb massa sofriment quan aquest Lleida sembla dissenyat no per a agòniques remuntades o per lluitar més de mig temps en inferioritat numèrica, sinó per imposar un estil de joc, una marca, una filosofia i amb aquesta assolir la victòria. Que suposo que no és per no fer això altre, que si cal fer-ho doncs es fa... però com que no.

Per això a la sala de premsa, a banda de la lògica satisfacció per tan treballada i èpica victòria, Siviero va fer també autocrítica per la manera en què es va arribar a aquest patiment per poder evitar-lo, en la mesura possible, en endavant.

De cara als aficionats aquesta exhibició de testosterona és positiva. Això de “suar la samarreta” i de “partir-se la cara fins al final” té sempre molt bon cartell. Agrada. Com va agradar el gol en forma d’art de Cristian Alfonso en l’1-0, o veure que Òscar Rubio torna a ser el de sempre –aquest robatori a l’àrea rival de la segona part va aixecar onades d’aplaudiments–, o quedar-se amb la boca oberta davant de la galopada de més de vuitanta metres de Xavier Quintillà que va originar el penal que va significar el 2-0. Aquesta cursa formarà part, i en lloc preferent, de la memòria col·lectiva del Lleida Esportiu. Les altres coses són perfectament oblidables, com el penal de principiant d’Andriu; la falta de concentració del Turu Flores veient dos targetes en set minuts i deixant l’equip amb deu, o la barra del tècnic visitant que, al més pur estil Seligrat, va voler despistar el Lleida amb un ball de dorsals col·locant el 5 de punta; el 4 i el 8 com a laterals; el 9 i l’11 com a centrals i el 3 com a centrecampista. Ho va intentar però no li va sortir bé. Als sis minuts el seu equip ja perdia per 1-0.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre