SEGRE
icon

icon

Creat:

Actualitzat:

E

l divorci entre les penyes i la directiva del Lleida va camí de convertir-se, si no ho és ja, en un culebró que deixarà la cèlebre La guerra dels Rose en un joc de nens. Bé, La guerra dels Rose i les disputes internes del PSOE i el PSC. Ahir van tornar, les penyes s’entén, no els Rose, ni el PSC i el PSOE, al Camp d’Esports. I la veritat, no sé si va valer la pena. Cert que van animar. I molt. I de manera sorollosa, però només la meitat del temps que van romandre al Gol Nord. L’altra meitat la van fer servir a criticar i insultar la directiva, especialment el president, Albert Esteve, a qui van demanar insistentment la dimissió.

Per cert, que tant el president com el seu germà Jordi, responsable de l’àrea esportiva, i Montse Balaguer, coordinadora d’Àrees, que també van tenir la seua ració de crítiques, eren al Camp d’Esports però no van aparèixer per la Llotja. En el fons van fer bé.

No era qüestió d’emprenyar la cosa més del que ja ho estava, encara que val a recordar que, en el seu dia, Joan Gaspart s’autoimmolava quedant-se sol a la llotja, aguantant estoicament la bronca, quan les coses anaven mal dades a Can Barça, que hi va haver una època en què hi anaven, vaja si hi anaven. El que passa és que ara ja no se’n recorda ningú.

Al que anàvem. Pel que es va veure ahir, la ferida entre directiva i penyistes no s’ha tancat. Al contrari, continua sagnant... i molt. A aquestes altures del partit un ja no sap qui té raó. Probablement totes dos parts. I tampoc qui té la culpa. Segurament que també els dos. I si escoltes uns i altres convens que sí, que alguna cosa d’això hi ha.

Però convindria que d’una vegada per totes s’asseguessin a parlar i a posar les coses sobre la taula. I deixar-se d’històries. M’imagino Siviero a la grada quedant-se amb dos pams de nas davant dels crits demanant la defenestració del president per, a continuació sentir-los animar l’equip fins a l’extenuació. I al cap de cinc minuts tornar a malparlar de la directiva. Esquizofrènia pura que no ajuda gens ni mica el Lleida.

tracking