SEGRE
Javi Casares, que ahir va estar molt actiu, supera un jugador del Cornellà.

Javi Casares, que ahir va estar molt actiu, supera un jugador del Cornellà.

Creat:

Actualitzat:

Jorge Valdano, un savi del futbol, va encunyar fa ja temps una sentència que al Lleida li escau com a anell al dit: “El futbol és un estat d’ànim” i els blaus, ara mateix, són un equip enfonsat en el més absolut dels estats depressius que puguin imaginar-se. Després de la derrota, merescuda d’altra banda, davant del Cornellà, el Lleida estava completament trasbalsat. Trasbalsat en tots els fronts. Primer en l’esportiu. Després d’un acceptable primer temps, una segona part horrible en la qual el rival, un equip que mai havia guanyat al Camp d’Esports, va explicar al Lleida Esportiu i de manera palmària què és, com es juga i com se sumen punts a la Segona B.

Els de Siviero van perdonar primer i després, com en altres partits d’aquesta temporada, es van veure traïts per aquests errors puntuals, que comencen ja a ser habituals, i que van fer que Siviero definís el seu equip com a “desgraciat” per la manera que va acumulant contratemps i més contratemps. És més, després de veure el que va passar ahir, es pot pensar que si tan flamant gespa i tan grans dimensions del terreny de joc a l’ample i de llarg, més que beneficiar el que fan és perjudicar el Lleida. Els rivals tenen una catifa per jugar i espais per moure’s i tot això sense cap pressió addicional per part del públic. O sigui, com si juguessin a porta tancada.

Perquè

aquesta és l’altra. El Lleida també està trasbalsat en l’aspecte social. El divorci entre afició i directiva es fa cada vegada més evident i amenaça d’esclatar en qualsevol moment, si no ho ha fet ja.

Ahir es van tornar a batre rècords d’inassistència. I a més els pocs que van ser-hi, van mostrar el seu enuig al final amb cosa ja tan anacrònica com els mocadors (substituïts ara per les xarxes socials). I, enmig de tot plegat, pancartes retirades del camp (una, la del lateral es va quedar), les penyes cridant de manera sincronitzada contra el president i segona entrega de la “caça de bruixes”, aquesta vegada amb nous vetats i amb els fulls de reclamació volant a tot drap. Demencial.

tracking