SEGRE
Alfons Alzamora, defensat per Mikolic.

Alfons Alzamora, defensat per Mikolic.

Creat:

Actualitzat:

Molt es va parlar, després de les derrotes encaixades davant de Gizpuzkoa i Melilla, de la importància de les ratxes. Les cinc victòries de l’arrancada de lliga van omplir d’una confiança necessària un equip que havia tingut canvis importants durant l’estiu. No hi ha una manera millor de començar la competició. Guanyar genera una confiança que cal saber administrar, ja que pot conduir a una perillosa relaxació. Al contrari, una ratxa negativa porta a un estat anímic de més tensió i a l’aparició de dubtes que cal eliminar com més aviat millor. La victòria és el millor antídot.

Borja Comenge era molt conscient que saber aprofitar i allargar al màxim la ratxa positiva de les primeres jornades era teixir un plàcid coixí per poder suportar més còmodament algun moment determinat. Submergir-se en aquesta sensació en la qual guanyar et porta a guanyar. Però tots els equips, fins i tot els millors, durant la temporada travessen situacions complicades que és necessari reconduir com més aviat millor.

Després de tres derrotes consecutives, la tercera ahir a la nit davant del Leyma Corunya, és fins a un cert punt lògic que apareguin una infinitat de dubtes. Dubtes dels mateixos jugadors cap a si mateixos, cap al seu propi joc, dubtes dels tècnics cap als sistemes, i fins i tot dubtes dels aficionats de si el recanvi de Luka Rupnik és l’adequat (maleïdes comparacions).

Aquests moments necessiten una profunda reflexió, però en cap cas no és moment de dubtar. És preferible reafirmar. Dubtar del propi no recondueix la situació, ni tampoc aconsegueix victòries. Reafirmar millorant el que ja tens et proporciona aquesta petita empenta, aquests petits detalls que et fan revertir la maleïda ratxa. I és que el fil és tan petit entre la victòria i la derrota...

Alfons Alzamora, defensat per Mikolic.

Alfons Alzamora, defensat per Mikolic.

tracking