Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

LA CONTRACRÒNICA
  • JOSÉ CARLOS MONGE

Lampedusa no és del Lleida

15/01/2017 a les 10:22
El partit va ser de molta lluita però poques ocasions per part dels dos equips.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El partit va ser de molta lluita però poques ocasions per part dels dos equips.

L’escriptor italià Giuseppe Tomasi Di Lampedusa va escriure a finals dels anys cinquanta del segle passat una gran novel·la, Il Gattopardo, magistralment portada al cine per Luchino Visconti el 1963, que va fer cèlebre la paradoxa “canviar-ho tot, perquè res canviï”, tantes vegades utilitzada en política, que reflectia com en ocasions, el que se suposa que és un gran canvi, en el fons no ho és en absolut.

A Il Gattopardo, un noble, Fabrizio Corbera, assisteix a un radical canvi polític a Itàlia que amenaça d’acabar amb la seua privilegiada posició social. El seu nebot, Tancredi Falconeri, és qui pronuncia la frase “si volem que tot segueixi com està, necessitem que tot canviï”. És a dir, una forma molt hàbil d’utilitzar els canvis polítics per acabar conservant la influència i el poder ostentat en el règim anterior.

La Transició espanyola es considera moltes vegades un exemple de gattopardisme. Després de la mort del dictador Francisco Franco, els seus partidaris es dividien en dos corrents, els “continuistes” –els més ultres–, i els “reformistes”, els menys ultres. Descartat el “rupturisme” que proposava tota l’oposició al règim, es va arribar al reformisme pactat, posant totes les renúncies i concessions els que havien perdut la guerra el 1939. Les elits polítiques, militars, econòmiques, judicials i socials, mantenien així els seus privilegis en el nou règim, una democràcia amb monarquia heretada.

L’estiu passat, al Lleida estaven convençuts que s’havia acabat un cicle. I els dirigents van confiar que el gattopardisme podia aplicar-se al futbol. “Canviar-ho tot, perquè res no canviés.” És a dir, canviar la totalitat de la plantilla, el cos tècnic i fins i tot la forma de relacionar-se amb l’afició, perquè no canviés el fet que un equip que havia estat aspirant a l’ascens en els quatre anys anteriors, ho continués sent. Però això sí que va canviar.

El Lleida ha passat d’aspirant a lluitar per la permanència, en una temporada de transició que el club ha de decidir cap a on condueix.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre