SEGRE
Jordan Gaspar lluita per una pilota entre dos jugadors del Lleida en una acció del partit d’ahir.

Jordan Gaspar lluita per una pilota entre dos jugadors del Lleida en una acció del partit d’ahir.AMADO FORROLLA

Creat:

Actualitzat:

Personalment, no crec gaire en els manuals d’autoajuda, però pel que s’està veient al Camp d’Esports deuen anar circulant a mansalva. Bé, tots no! Ahir, sense anar més lluny, Diada de Sant Jordi, van poder comprar-se els que encara falten. Per als germans Esteve i Montse Balaguer, per exemple, “Fer amics no és tan difícil” o “Horaris adequats per omplir un camp de futbol”.

A Siviero, per exemple, segur que li hauria agradat el de “Com fer play-off en 38 jornades” i, a la plantilla, per fer-ne una lectura compartida, “Els partits comencen al minut 1 i no al 85”.

Però en qualsevol cas, sí que convindria fer una reflexió sobre aquest Lleida que es resisteix, amb dents i ungles, a tancar la temporada amb l’etiqueta de fracàs, i que, ves per on, continua lluitant encara per un play-off que semblava impossible, després de les últimes derrotes, i que amb la victòria davant del Sabadell, unit a la resta de resultats de la jornada, és una miqueta més a prop.

Difícil, molt. Impossible, gairebé. Però encara factible, matemàticament parlant. Aquí ho tenen. Setens, a cinc punts del quart i cinquè, i a quatre del sisè. I aquest dissabte que ve, un apassionant Llagostera-Lleida al davant en una altra final de tot o res.

El Lleida continuarà viu mentre segueixi guanyant. Quan això no es produeixi, encara que sigui un empat, aleshores, sí, s’haurà acabat. Però alguna cosa ha canviat a l’interior del vestidor.

Després d’unes setmanes de retrets –per part de la directiva i també per part del tècnic–, ara es transmet la sensació de penya, de col·lectiu identificat en un projecte.

Per a això només fa falta analitzar les declaracions d’un dels pesos pesants del vestidor, el porter Álvaro Campos, a la sala de premsa. La defensa de la unitat del vestidor, sense titulars ni suplents, com a col·lectiu, i el seu posicionament al costat del tècnic argentí, transmeten, si més no, il·lusió.

I ganes que el miracle, perquè sens dubte ho seria, es produeixi. De moment, el dret a somiar encara existeix.

tracking