SEGRE
Manu Molina, a l’esquerra, en una discussió amb diversos jugadors de l’At. Saguntí.

Manu Molina, a l’esquerra, en una discussió amb diversos jugadors de l’At. Saguntí.CARLES MIRANDA

Creat:

Actualitzat:

Com a The Long And Winding Road, la mítica cançó de The Beatles, el llarg i tortuós camí que ha de portar el Lleida a la porta del play-off no sembla que hagi de desaparèixer. L’equip de Gerard Albadalejo, després de mantenir-se invicte durant les sis últimes jornades, inclosos els cinc partits de Lliga disputats aquest 2018, va trencar ahir la seua exitosa ratxa amb una derrota al camp de l’Atlètic Saguntí, un rival directe en la lluita per entrar en la lligueta d’ascens. Ja que és impossible guanyar sempre, la derrota mai ha de dramatitzar-se i s’ha de prendre com una part més de la pràctica esportiva i el seu corresponent aprenentatge, i més tenint en compte que, en una competició regular, en una setmana ja arriba una altra possibilitat de rescabalar-se i sumar punts. La derrota a Sagunt és dolorosa pel moment en el qual arriba, però també preocupant pel rival davant del qual s’ha produït.

Després d’un inici de segona volta contra equips de la zona baixa de la classificació, l’equip ha perdut davant del primer rival ben classificat amb qui s’ha creuat. L’Atlètic Saguntí, que tenia només un punt menys que el Lleida, el depassa ara a la classificació. Cert que a aquestes altures de la Lliga, amb tantes jornades al davant, res és definitiu. Ni guanyar ahir assegurava el play-off, ni aquesta derrota descarta els blaus. Però és preocupant perquè és un símptoma que es repeteix. Aquesta temporada el Lleida poques vegades ha estat a l’altura quan s’ha enfrontat a equips de la part alta de la classificació.

Deixant de banda que ni tan sols davant d’equips de la zona baixa no ha tingut partits plàcids. Va perdre amb el Mallorca, dos vegades amb el Saguntí, va empatar a casa davant de Vila-real B i Elx, als quals ha de visitar en aquesta segona volta, i sí, al Cornellà el va guanyar bé, 4-2, però després de remuntar a la segona part un 0-2 que va encaixar a la primera. Com em va dir una vegada un director esportiu amb qui fa molts anys que tinc amistat, “ningú ha dit mai que jugar un play-off seria fàcil, però tan difícil tampoc”. El seu equip va acabar jugant el play-off.

tracking