SEGRE
Juanto, que va tornar a marcar, es disposa a xutar davant de dos defenses del Llagostera.

Juanto, que va tornar a marcar, es disposa a xutar davant de dos defenses del Llagostera.CARLES MIRANDA

Creat:

Actualitzat:

El futbol és com El Corte Inglés, perquè en tots dos manen les tendències. Pot servir, aquest humor fàcil, per desdramatitzar un esport massa ple d’interessos i violència que, al final, és tan sols un joc, encara que sigui tan gran que arrossega sentiments i passions com cap altre. Per això és l’esport número u a tot el món.

Deia que el futbol són tendències o dinàmiques, és igual com se’n digui, i no hi són immunes ni els més grans com Barça i Reial Madrid. Per això, aquesta temporada la trajectòria del Lleida està sent un autèntic carrusel, amb un inici molt il·lusionant, un final de la primera volta més gris i ara, en aquesta segona part del campionat, una altra vegada carregat d’esperances.

L’equip de Gerard Albadalejo, al qual costava un món fer gols, n’ha marcat set en dos partits, la qual cosa significa gairebé la meitat dels que va anotar en la primera volta: 16. A més, suma dos punts més que en les mateixes vuit jornades de la primera volta: 17 ara per 15 llavors. I una altra vegada està enganxat al play-off, amb l’objectiu somiat a l’abast de la mà amb molta Lliga al davant.

Albadalejo va voler aclarir dijous en roda de premsa que, quan després de la golejada davant de l’Ontinyent va dir que la victòria no s’havia celebrat prou i que no es donava mèrit al que feia l’equip, en cap moment va voler criticar l’afició, de la qual va dir sentir-se part. Va fer bé a aclarir-ho perquè aquests aficionats que ara tornen a somiar però que fa tan sols uns dies veien el panorama negríssim no són gaire diferents de la majoria de les aficions. L’aficionat del Lleida i de qualsevol club viu instal·lat permanentment en el dubte. I juga a ser l’entrenador del seu equip i critica i s’enfada si les coses no surten bé. Però allà està, fidel, sempre.

Després hi ha els seguidors ocasionals que apareixen quan les coses van bé. Benvinguts siguin ja que, com promulga el club, el Lleida és de tots, però a ningú li agrada ser segon plat. Al Lleida tampoc, perquè l’aposta s’ha de fer sempre abans de saber el resultat.

Xavi Madrona

Xavi Madrona

tracking