Retenció del talent

M

oltes empreses i equips estan preocupats per la retenció del talent dels seus treballadors/es i jugadors/es. Les persones són l’avantatge competitiu de la majoria de les organitzacions i no hi ha una única manera de retenir el talent. Més aviat hem de posar el focus en quatre aspectes: la missió o raó de ser de l’equip; l’alineació jugador-posició, els motivadors i l’ecosistema organitzatiu.

S

i parlem de missió ho fem d’un projecte il·lusionant, una creença del per què fem el que fem. Per què la nostra empresa hauria d’importar a ningú? I un cop tenim clar això hem de fitxar persones alineades amb aquest convenciment amb habilitats, competències, potencial i motivació pel seu lloc de treball. Les necessitats de l’equip sempre al davant del perfil dels jugadors.

P

er conèixer els motivadors hem de conèixer els jugadors i per conèixer els jugadors cal preguntar, parlar, comunicar-s’hi, vincular-s’hi. I més enllà dels jugadors a nivell individual i el seu encaix hi ha aspectes que influeixen en la retenció o fugida del talent com són el sentiment de pertinença, treball en equip, lideratge i clima laboral.

E

l Força Lleida ha d’invertir i treballar en la creació d’un ecosistema laboral que fomenti aquests valors al marge dels diners, les renovacions i les dificultats per retenir els millors jugadors.

Miro enrere i veig talents com Pierre Oriola, Quino Colom, Garret Nevels, Albert Oliver, Volodymyr Gerun, Michael

Fakuade

, Dani Pérez, Salva Arco, Àlex Llorca, Marc Martí… tots ex-Lleida i avui a plantilles d’ACB. La victòria que es va aconseguir ahir a la pista del filial del Futbol Club Barcelona diu molt de la missió del club i del talent de la seua plantilla.