LA CONTRACRÒNICA
Ha tornat l'alegria
Joan Carles Oliva llança amb ràbia una botella d’aigua a terra després d’una pèrdua de pilota de l’equip.
Tenia el seu mèrit el que li ha passat al Lleida al llarg d’aquest 2019. No guanyava però continuava ancorat a la zona de play-off. D’acord que la raó s’havia de buscar en el fet que els altres també fallaven i, encara més, lamentant-nos al pensar on hauria estat l’equip amb una mica més d’encert. Ara els de dalt no han fallat –tret de Vila-real B i Cornellà, que cau del play-off– i el Lleida hi segueix sent. Bàsicament perquè els de Joan Carles Oliva tampoc van fallar. I aquí hi ha la diferència.
Essencialment tot segueix igual, però no del tot. L’equip ha recuperat sensacions i, millor encara, l’autoestima perduda. Només calia fixar-se en la cara dels jugadors a l’acabar el partit per adonar-se que s’havien tret de sobre una llosa que pesava molt. A la sala de premsa ho va explicar clarament Pedro Martín, un dels futbolistes als quals se li pot llegir la cara millor que un llibre. En aquestes últimes setmanes la seua confiança no era la mateixa. I no li sortien les coses. Ahir, amb la victòria –i amb el seu gol– li sortia tot: dríblings, passades, assistències... Aquesta és la clau. Bé, això i que segueixi la ratxa perquè queden encara molts partits i la majoria dels quals, a casa.
L’objectiu no ha variat. Tornar al futbol professional a final de temporada. La clau és no deixar mai de pertànyer al selecte grup de quatre equips de play-off.
També ho va deixar clar un trempat Pedro Martín, que fins i tot va explicar la celebració amb les ulleres de joguet després d’aconseguir el 2-0. “Després es veurà si pugem amb un play-off curt o amb un de llarg, però hem de pujar.” Més clar, impossible.
I una última cosa. Des que el vam veure jugar a la pretemporada, sempre hem hem estat convençuts que Josimar Quintero (Guayaquil, 1997), cedit pel Chelsea, és un dels jugadors amb més talent de la plantilla del Lleida. Li ha costat entrar a l’equip però la seua exhibició d’ahir, les assistències i la facilitat amb la qual llegeix el partit, molt abans i millor que els altres, fa que reclami a crits molts més minuts.
