Males notícies

Males notícies”, així era com els seus companys anomenaven Marvin Barnes, un dels més grans talents malgastats de la història de l’NBA. Un altre joguet trencat. Número 2 del draft del 1974, només al darrere del mític Bill Walton, continua mantenint alguns dels rècords del seu pas per la Universitat de Providence. Algú que ningú recorda haver vist arribar puntual a una convocatòria, que va aconseguir 43 punts i 19 rebots en tan sols mitja part i que va admetre haver esnifat cocaïna a la banqueta dels Celtics durant un partit no podia acabar bé.

Males notícies també les que, des de l’inici de la segona volta, ens arriben de l’ICG Força Lleida: lesions, desvinculacions, derrotes i, sobretot, males sensacions, que ens recorden el sofriment de la temporada passada. Avui estem exactament en la mateixa situació que llavors. Què dimonis ens passa a les segones voltes? Cada temporada volem creure que serà millor que la primera, que els jugadors afegiran complicitat al joc i que els resultats milloraran. Però mai és així. La part positiva a nivell social (renovació de l’aportació de les institucions i nou patrocinador) no aconsegueix reflectir-se en els resultats. Tant de bo els nous fitxatges ajudin a revertir aquesta preocupant situació. Personalment, no ho crec. Males notícies Barnes, després de sortir per la porta del darrere de l’NBA, va fitxar pel Trieste de la Lega italiana. Després de tan sols sis partits, va ser arrestat per tràfic i consum de drogues. Fidel a la seua forma de veure la vida va aconseguir, amb l’ajuda de l’ambaixador americà, fugir en taxi per la frontera amb Iugoslàvia tornant al seu país amb avió des d’Alemanya. Ahir els nostres van tornar de Melilla amb les mans buides però, almenys, donant la cara malgrat les nombroses baixes.