El tercer tècnic

Joan Carles Oliva té un discurs, en les seues compareixences davant els mitjans de comunicació, certament atípic i inusual en comparació amb els seus col·legues de professió. Prioritza el pragmatisme al dramatisme. Ahir, sentint-lo a la sala de premsa del Camp d’Esports després de l’enèsima rebolcada del seu equip que pràcticament converteix el fet de poder jugar el play-off en una utopia, em va passar pel cap aquella cèlebre frase encunyada pel polític francès Charles Maurice de Talleyrand, encara que popularitzada pel torero Rafael Gómez Ortega El Gallo, que assegura que “el que no pot ser, no pot ser. I a més, és impossible”.

Amb aquest pleonasme, tant el diplomàtic com el matador volien recalcar una redundància: si una cosa no pot ser, és que no pot ser. Però si existís la més mínima possibilitat que pogués ser, en aquest cas seria impossible. I això és el que li està passant al Lleida. Amb la pitjor segona volta des que l’Esportiu existeix –amb 14 punts aconseguits sobre 42, estaria ara mateix en descens–, sembla impossible lluitar per l’ascens, que era l’objectiu d’aquesta campanya, que va camí de convertir-se en un fracàs tan estrepitós com inesperat i que es cobrarà el seu segon tècnic en els quatre primers mesos d’aquest horribilis 2019.

Va caure Albadalejo, quan l’equip encara estava en plaça de play-off, i Oliva, tret d’un gir inesperat de guió, deixarà de ser-ho al llarg del dia d’avui. Ahir es va ratificar en el que va dir divendres, per afegir que encara que mai ho ha fet, entén que només fent un pas “al costat” pot ajudar que el club aconsegueixi els seus objectius o, si més no, ho pugui intentar un nou tècnic. Oliva va reconèixer que ja no es veu capaç de redreçar una nau que s’enfonsa sense remei.

La seua frase que ja no pot collar més els jugadors del que ja ho ha fet ve a resumir la sensació que transmet l’equip: impotència total i absoluta. És més, ahir amb 0-1 i amb superioritat numèrica, el Lleida semblava que no premia l’accelerador. El que he dit: el que no pot ser, no pot ser. I a més, és impossible.