El Lleida s'autodescarta

Ni opcions matemàtiques, ni frases d’autoajuda que acaben convertint-se en autocomplaença. El Lleida s’ha autodescartat i el play-off, ara mateix, és una utopia, com va admetre ahir el mateix Joan Carles Oliva. El tècnic, millor que ningú, ha de saber que amb aquest grup és impossible acabar la fase regular de la Lliga entre els quatre millors.

Amb tot el que hi havia en joc, l’equip va tornar a fallar ahir a Sabadell. I a sobre ho va fer una altra vegada davant d’un dels últims classificats. Perdre amb els de baix, encadenar quatre derrotes i set jornades sense guanyar fan que pensar que l’equip pot jugar el play-off soni ara mateix a broma de mal gust.

L’afició va tornar a endur-se ahir un disgust. Un més. I així és molt difícil recuperar uns feligresos que han perdut la fe. És cert que els colors es porten a dins i que el primer manament de tot aficionat és ser sempre al costat de l’equip, guanyi o perdi. Però això no suposa que s’hagi d’estar cec davant de la realitat, ni que hagin de demanar-se explicacions per una situació molt difícil d’entendre.

La metamorfosi que ha patit aquest equip en els últims mesos és increïble. Podria pensar-se que la plantilla estava sobrevalorada, però els números diuen que el Lleida va acabar l’any 2018 com a líder indiscutible. Sens dubte, alguna cosa es va trencar durant el mercat d’hivern i no ha estat possible recompondre-ho.

Els clubs van acordar que, durant el mes de gener, podrien modificar-se les plantilles. És l’oportunitat de solucionar els errors comesos durant l’estiu.

A Segona B, per als equips que han destacat a la primera part de la Lliga, és una arma de doble tall. Com que sempre és possible millorar el que tens, els equips busquen fer-se més forts. Però de la mateixa manera que es poden fer ofertes per portar jugadors d’altres clubs, poden rebre’s per aquells que han destacat.

No és fàcil gestionar-ho. I sí que resulta fàcil que, amb tantes crides sobre el futur, els jugadors es descentrin i deixin de pensar en el present.