L'hora dels valents

Una de les metàfores per explicar la vida és descriure-la com un viatge amb tren, amb oportunitats que s’han d’aprofitar si un no vol quedar-se a l’andana esperant una altra oportunitat que potser tarda molt a arribar o no arribi mai.

El Lleida Esportiu ha desaprofitat en aquesta segona volta moltes oportunitats i ha deixat que passin molts trens en la lluita pel play-off quan al desembre, uns dies abans de Nadal, liderava amb autoritat el seu grup de Segona B.

Abans d’escriure aquest article, pensava seriosament si valia la pena llançar un missatge d’optimisme o ser realista. Perquè, tenint els peus a terra, la realitat és que els de Joan Carles Oliva estan a dos punts del play-off a falta de tres jornades i en els pròxims dos partits han d’enfrontar-se ni més ni menys que a Barça B a casa i al líder Atlètic Balears fora. L’última jornada és la dels tres punts segurs davant de l’Ontinyent. I, a més, els blaus no depenen de si mateixos.

Però l’equip segueix viu i amb possibilitats, per remotes que aquestes siguin. Així que creurem fins que les matemàtiques diguin el contrari.

Fa uns anys vaig llegir un anunci publicitari que em va impactar i em va fer reflexionar. A mi, que sóc un descregut en aquest tipus de missatges d’autoajuda que venen felicitat com si fos un producte de supermercat. “Perquè l’endemà és el dia més important de la seua vida. És l’endemà quan vostè sap si el dia d’ahir va valer la pena. És l’endemà quan despertem a la realitat o continuem vivint en un somni.”Estic convençut que jugadors i tècnics del Lleida viuen apassionats pel que fan. I la passió amb què es fan les coses és la diferència entre l’èxit i el fracàs, entre el dubte i la certesa, entre aquells que es diverteixen amb el que fan i els que fan el que els agrada.

Al final tot es resumeix al tòpic que el futbol pertany als futbolistes, que són els autèntics protagonistes, capaços de despertar il·lusions i provocar llàgrimes.

És l’hora dels valents.