Preguntes en l'aire

S’ha acabat la temporada per al Lleida. Ja no queden matemàtiques, ni probabilitats ni càbales de cap tipus sobre les opcions d’un play-off que es va començar a escapar en un nefast mes de gener. Atribueixen al polític anglès Winston Churchill la frase “l’èxit consisteix a anar de fracàs en fracàs sense perdre mai l’entusiasme”. Ignoro l’entusiasme que pot quedar en el club, després d’encadenar un nou fracàs.

La passada temporada, una pèssima primera volta va condemnar l’equip a veure el play-off per televisió. En aquesta, el desastre s’ha centrat en una desastrosa segona volta. Entre l’entrenador que va dirigir l’equip fins al gener, Gerard Albadalejo, i el que ho ha fet des de la seua destitució, Joan Carles Oliva, han jugat aquesta temporada amb la samarreta blava 29 futbolistes, mentre que la xifra de convocats ascendeix a 37.

El Lleida hauria de ser un destí atractiu, tant per a entrenadors com per a futbolistes. Així ho diu la història del club i el seu potencial. I així ho afirmen els nouvinguts en la seua respectiva presentació. Però no són pocs els que acaben la relació penedits d’haver elegit el Lleida com a destinació.

El cas és que el Lleida, després d’acabar líder el 2018, només ha sumat 16 dels 54 punts que hi ha hagut en joc a la segona volta. Números de pena que han condemnat l’equip a un fracàs que deixa diverses preguntes en l’aire.

Per què temporada rere temporada hi ha tants problemes amb diferents jugadors? Per què costa tant fitxar entrenadors? Des que va marxar Imanol Idiakez, l’últim tècnic que va portar el Lleida a un play-off, cada contractació es converteix en un culebró. Per què l’afició fuig temporada rere temporada de les grades del Camp d’Esports?

Tenint en compte que el reconeixement d’un problema és el primer pas per trobar la solució, les respostes a aquestes preguntes poden ser clau per dirigir el futur del club cap al bon camí. De nou la solució serà fitxar 17 jugadors i un altre entrenador? Alguna cosa no funciona i la clau és solucionar-ho.