El termòmetre infal·lible

Tots els camps de futbol tenen la seua grada d’influència, que normalment mai és la tribuna. El Camp d’Esports també té la seua i està ubicada al Gol Nord. De fet sempre ho ha estat, fins i tot abans dels enyorats Xuts. Ella és la que marca el ritme i fa saber a la resta el seu estat d’ànim: eufòric, esperançat, desassossegat o emprenyat.

N’hi ha prou amb veure la seua escenografia: pancartes d’“És un Sentiment, “Blues Nord” o la ressuscitada “Molo Esportiu” amb altres pancartes exigint democràcia, la independència de Catalunya o la llibertat dels presos polítics. Fa dos anys que hi són i cap Junta Electoral no ha dit ni piu. El termòmetre del Gol Nord indica clarament que, ara mateix, és el líder del Lleida Esportiu: el seu entrenador. Poques vegades s’ha sentit corejar al llarg del partit, el seu nom, com ara. També, independentment, dels tradicionals càntics al minut 17 de cada part, amb el Prat, el Gol Nord va dedicar els últims minuts a demanar a plens pulmons la llibertat dels polítics empresonats i a entonar Els Segadors i fins i tot el Virolai per llançar visques a Catalunya en vigílies de fer-se pública la sentència del procés. Això sí, el que no perdonen és aquesta aplaudida made in Islàndia compartida amb els jugadors i aquest passamà que comença a la lateral, passa pel Gol Nord i acaba al tunel de vestidors. El termòmetre marca eufòria i no acostuma a equivocar-se mai. O almenys això esperem.